En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Exaltació blava

L'ona de Warren Keelan dins Relats en català


L'ona d'Hokusai dins Relats en català


Com foc i brases,
com muntanyes i valls,
ardor d'escriure.
Immensitat del mar
concentrada en l'instant.

10 comentaris:

  1. El mar, com el foc, també fa espurnes: neu i brases, contrast.

    ResponElimina
  2. L'urpa de l'onada, per a tu és la mà que té necessitat d'escriure.
    I tu Helena, ho fas amb el cor.

    ResponElimina
  3. Com trenca l'ona formant aquests braços amb urpes i tot, trenquen les emocions intenses formant versos, punyents i tot.

    ResponElimina
  4. Fantàstic. Ostres. Molt intens.
    No li vull donar voltes, prefereixo tastar-lo així, tal com és.

    ResponElimina
  5. Ja passa, això, Igor, que a vegades no cal entendre, només sentir.

    ResponElimina
  6. M'agrada "immensitat del mar / concentrada en l'instant". L'onada no dura gens, però la imatge, el record, queden i són immensos com la mar. I el que escrius també queda, i si ho has fet amb passió, encara arrela més fort.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...