En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Exaltació blava

L'ona de Warren Keelan dins Relats en català


L'ona d'Hokusai dins Relats en català


Com foc i brases,
com muntanyes i valls,
ardor d'escriure.
Immensitat del mar
concentrada en l'instant.

10 comentaris:

  1. El mar, com el foc, també fa espurnes: neu i brases, contrast.

    ResponElimina
  2. L'urpa de l'onada, per a tu és la mà que té necessitat d'escriure.
    I tu Helena, ho fas amb el cor.

    ResponElimina
  3. Com trenca l'ona formant aquests braços amb urpes i tot, trenquen les emocions intenses formant versos, punyents i tot.

    ResponElimina
  4. Fantàstic. Ostres. Molt intens.
    No li vull donar voltes, prefereixo tastar-lo així, tal com és.

    ResponElimina
  5. Ja passa, això, Igor, que a vegades no cal entendre, només sentir.

    ResponElimina
  6. M'agrada "immensitat del mar / concentrada en l'instant". L'onada no dura gens, però la imatge, el record, queden i són immensos com la mar. I el que escrius també queda, i si ho has fet amb passió, encara arrela més fort.

    ResponElimina