En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
El mar, com el foc, també fa espurnes: neu i brases, contrast.
Contrast semblant, "discordia concors", Olga.
L'urpa de l'onada, per a tu és la mà que té necessitat d'escriure.I tu Helena, ho fas amb el cor.
Ui, que m'emociono, Xavier!
Com trenca l'ona formant aquests braços amb urpes i tot, trenquen les emocions intenses formant versos, punyents i tot.
Carme,els trobes punyents?
Fantàstic. Ostres. Molt intens.No li vull donar voltes, prefereixo tastar-lo així, tal com és.
Ja passa, això, Igor, que a vegades no cal entendre, només sentir.
M'agrada "immensitat del mar / concentrada en l'instant". L'onada no dura gens, però la imatge, el record, queden i són immensos com la mar. I el que escrius també queda, i si ho has fet amb passió, encara arrela més fort.
Ramon,ho has vist igual que jo!
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
El mar, com el foc, també fa espurnes: neu i brases, contrast.
ResponEliminaContrast semblant, "discordia concors", Olga.
EliminaL'urpa de l'onada, per a tu és la mà que té necessitat d'escriure.
ResponEliminaI tu Helena, ho fas amb el cor.
Ui, que m'emociono, Xavier!
EliminaCom trenca l'ona formant aquests braços amb urpes i tot, trenquen les emocions intenses formant versos, punyents i tot.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaels trobes punyents?
Fantàstic. Ostres. Molt intens.
ResponEliminaNo li vull donar voltes, prefereixo tastar-lo així, tal com és.
Ja passa, això, Igor, que a vegades no cal entendre, només sentir.
ResponEliminaM'agrada "immensitat del mar / concentrada en l'instant". L'onada no dura gens, però la imatge, el record, queden i són immensos com la mar. I el que escrius també queda, i si ho has fet amb passió, encara arrela més fort.
ResponEliminaRamon,
Eliminaho has vist igual que jo!