En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 21 d’agost del 2015

Poesia i bogeria

Els qui no han entrat
mai en un vers,
menystenen la poesia,
tot i continuar necessitant-la,
encara que només sigui
per esdevenir la lletra
d'una cançó.
Els qui menyspreen els orats
no obliden tampoc
que la mateixa poesia,
la més inspirada,
sol provenir d'ells.
Voldríem ser Don Quixot.
a

11 comentaris:

  1. cantireta21 d’agost del 2015, a les 19:03

    Un molí! (anar a moldre-hi cada dia)

    :-)*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 d’agost del 2015, a les 22:06

      Són tan evocadors, els molins de Don Quixot, cantireta!

      Elimina
  2. Gemma Sara21 d’agost del 2015, a les 19:36

    Tens raó, hi ha lletres de cançons que són poesia pura, jo tinc un llibre molt maco que es diu "La poesía del rock"... és una manera d'entrar en la poesia sense que faci respecte (jo no diria menystenir), com allò de parlar en prosa ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 d’agost del 2015, a les 22:05

      Gemma,
      tu la respectes, la poesia, però molts menystenen el que no entenen, que venia a dir Margarit.

      Elimina
  3. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com23 d’agost del 2015, a les 8:25

    Qui no entën ni respecta la poesia no viu la vida veritablent.
    Viu i camina en un mòn de ignorancia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 d’agost del 2015, a les 11:26

      Viu en una caverna, Olga i Carles, qui no entén ni respecta la poesia.

      Elimina
  4. KRT24 d’agost del 2015, a les 22:18

    Molta gent menysté el que no entén; és allò de "desprecian cuanto ignoran". D'altra banda, hi ha gent a qui la poesia no li fa el pes, com n'hi ha a qui no agrada la música o les arts plàstiques. En part pot ser perquè a l'escola (almenys a la dels meus temps) no ens ensenyaven a entendre l'art amb sensibilitat. I sí, hi ha poetes que sembla que poen els versos en alguna mena d'alienació (Poe, Rimbaud, Withman, Rilke, Dickinson, Bukovski, Panero, Lizano...), però també n'hi ha que no, i a mi m'agraden tots.

    Una cosa: s'han esborrat poemes d'aquest blog, o és que em confonc? Com que en tens d'altres... Fos com fos, ben tornada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 d’agost del 2015, a les 10:57

      Ramon,
      a mi també m'agraden tots els poetes.
      Sí que he revertit a esborrany unes quantes entrades que presento a un premi.

      Elimina
    2. Helena Bonals25 d’agost del 2015, a les 12:06

      També he de dir que a mi no m'agrada gaire la música, estic farta que sigui present a tot arreu i en qualsevol moment. Si això passés amb la poesia, potser tampoc m'agradaria tant.

      Elimina
  5. xavier pujol27 d’agost del 2015, a les 11:58

    I els que no arribem a Quixot?
    Ens haurem de conformar a semblar Sanxo Pança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 d’agost del 2015, a les 13:02

      A Sanxo Pança també ens hi hauríem de voler assemblar, a vegades, Xavier.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...