En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 1 de juny del 2015

Racó poètic

Aquí teniu el vídeo d'aquesta temporada 2014/15 de Racó poètic a El viejo piano de l'Hospitalet. Jo hi surto amb aquest poema:

Sóc constant com la pluja,
perseverant com el sol
que continua brillant
darrere el núvol que el tapa,
i obstinada
com el dia que comença.
Estimo perquè sóc constant,
sóc constant perquè estimo.

Helena BONALS


a

12 comentaris:

  1. Eduard2 de juny del 2015, a les 8:35

    La constància, em consta, no és una virtut usual avui dia. Diria que fins i tot no està "de moda". Dóna gust veure aquesta persistència, aquesta insistència, en buscar el costat bell de la vida.
    Racons poètics floreixen dia a dia. Serà que està emergint un nou període romàntic?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de juny del 2015, a les 13:42

      Que més voldria, Eduard! M'agrada molt el Romanticisme.

      Elimina
  2. fco. javier2 de juny del 2015, a les 8:56

    Muchas gracias Helena por tu implicación y complicidad. Y por los carteles. Pareces invisible pero se te siente...

    ResponElimina
  3. Anònim2 de juny del 2015, a les 11:04

    Interessants algunes intervencions. Sense conèixer-nos, subscric el que diu l'Eduard sobre tu i hi afegiria: generositat. Començo a pensar que ets la Gertrude Stein de la blogosfera poètica catalana i els teus blogs son el 27 de la rue Fleurus :)

    ResponElimina
  4. xavier pujol2 de juny del 2015, a les 12:31

    Racó poètic, racó de bon record.
    Estimes i fas poesia.... obstinadament.

    ResponElimina
  5. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com2 de juny del 2015, a les 22:03

    La poesía es l"art de la bona saviesa

    Gracies

    ResponElimina
  6. KRT3 de juny del 2015, a les 0:33

    Constància i perseverança. En Pep Guardiola va prometre persistència, que ve a ser si fa no fa el mateix. Una virtut més difícil que la de la rauxa, perquè s'ha de mantenir en el temps. Bon poema, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de juny del 2015, a les 7:00

      Ser com Guardiola és la millor comparació que em pots fer, Ramon!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...