 |
| JOBI Alta tensió dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
És cap enlaire
que tremola la torre,
llamp de tres versos.
Helena Bonals
Tremola l'aire,
alta tensió que passa.
Només són versos.
Carme Rosanas
Llum concentrada,
filla de la tempesta.
El cel s'estripa.
Xavier Pujol
Tremola l'aire,
ResponEliminaalta tensió que passa.
Només són versos.
Carme,
Eliminasaps improvisar molt. Ja l'he publicat a dalt.
Llum concentrada,
ResponEliminafilla de la tempesta.
El cel s'estripa.
El teu poema sí que és concentrat, Xavier! M'agrada molt aquest "El cel s'estripa", de dia també.
EliminaBons poetes a la xarxa!
ResponEliminaUn plaer compartir-la.
No t'hi animes, Glòria?
EliminaEm fa por no estar a l'alçada.
EliminaVERSOS QUE ME CONECTAN.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminabona cosa!
Poesia condensada... Sentit i sentiment, expressat en un matís com de pinzellada de porcellana xinesa. Tres grans poemes! Gràcies!
ResponEliminaO de porcellana japonesa, pels haikus, Ramon.
EliminaJo pensava més aviat en el "xinès subtil" de l'elegia X de Bierville, de Riba. Però ara penso en el sastre xinès d'un vell acudit. Un que li van portar un tern (americana, armilla i pantalons) que se l'havien menjat les arnes, i li van dir "faci-me'n un de ben igual"... I al cap d'un temps el va lliurar tot dient: "li sortirà una mica car, però és que m'ha costat molt, fer els 4.582 forats exactament iguals!". ;-))
EliminaMolt bo, Ramon! Me l'he de mirar, l'elegia X.
Elimina