En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 18 de desembre del 2015

Electricitat

JOBI Alta tensió dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És cap enlaire
que tremola la torre,
llamp de tres versos.

Helena Bonals

Tremola l'aire,
alta tensió que passa.
Només són versos.

Carme Rosanas

Llum concentrada,
filla de la tempesta.
El cel s'estripa.

Xavier Pujol

13 comentaris:

  1. Tremola l'aire,
    alta tensió que passa.
    Només són versos.

    ResponElimina
  2. Llum concentrada,
    filla de la tempesta.
    El cel s'estripa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu poema sí que és concentrat, Xavier! M'agrada molt aquest "El cel s'estripa", de dia també.

      Elimina
  3. Bons poetes a la xarxa!
    Un plaer compartir-la.

    ResponElimina
  4. Poesia condensada... Sentit i sentiment, expressat en un matís com de pinzellada de porcellana xinesa. Tres grans poemes! Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O de porcellana japonesa, pels haikus, Ramon.

      Elimina
    2. Jo pensava més aviat en el "xinès subtil" de l'elegia X de Bierville, de Riba. Però ara penso en el sastre xinès d'un vell acudit. Un que li van portar un tern (americana, armilla i pantalons) que se l'havien menjat les arnes, i li van dir "faci-me'n un de ben igual"... I al cap d'un temps el va lliurar tot dient: "li sortirà una mica car, però és que m'ha costat molt, fer els 4.582 forats exactament iguals!". ;-))

      Elimina
    3. Molt bo, Ramon! Me l'he de mirar, l'elegia X.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...