En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 6 de juliol del 2015

Lectura d'estiu

"El taller", secció dins Antaviana

Com submergir-se
al mar, entrar en un llibre.
Sorra, les lletres.
a

15 comentaris:

  1. Consol6 de juliol del 2015, a les 17:27

    Capbussar-se dins del llibre i deixar-te emportar per les seves paraules.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas6 de juliol del 2015, a les 22:24

    Una sorra que no s'ha d'espolsar... ;) Molt bo, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de juliol del 2015, a les 11:17

      Carme,
      no, no s'ha d'espolsar, n'has de retindre tant com puguis.

      Elimina
  3. August G. i Orri6 de juliol del 2015, a les 23:02

    I nedar, nedar i nedar… mar enllà d'aquest mar de paraules...

    ResponElimina
  4. xavier pujol6 de juliol del 2015, a les 23:09

    Paraules refrescants. Paraules que es gronxen amb les onades.

    ResponElimina
  5. Eduard7 de juliol del 2015, a les 14:44

    Infinites variacions entre lletres, que són limitades. També les platges poden semblar iguals, de lluny. Sempre són diferents, infinitament variables entre els grans de sorra, incomptables però no infinits..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de juliol del 2015, a les 14:51

      Molt ben observat, Eduard. El que és incommesurable són les variacions entre lletres.

      Elimina
  6. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com8 de juliol del 2015, a les 7:50

    Aprofundir entre les iones i estimar la sorra

    Una Abra cada.

    ResponElimina
  7. KRT13 de juliol del 2015, a les 22:00

    Fantàstic, Helena. Com va dir Schuster: "No hase falta que dises nada más". Un haiku perfecte i complet en si mateix. Una perla sense ostra.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...