En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 6 de juliol del 2015

Lectura d'estiu

"El taller", secció dins Antaviana

Com submergir-se
al mar, entrar en un llibre.
Sorra, les lletres.

15 comentaris:

  1. Capbussar-se dins del llibre i deixar-te emportar per les seves paraules.

    ResponElimina
  2. Una sorra que no s'ha d'espolsar... ;) Molt bo, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      no, no s'ha d'espolsar, n'has de retindre tant com puguis.

      Elimina
  3. I nedar, nedar i nedar… mar enllà d'aquest mar de paraules...

    ResponElimina
  4. Paraules refrescants. Paraules que es gronxen amb les onades.

    ResponElimina
  5. Infinites variacions entre lletres, que són limitades. També les platges poden semblar iguals, de lluny. Sempre són diferents, infinitament variables entre els grans de sorra, incomptables però no infinits..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben observat, Eduard. El que és incommesurable són les variacions entre lletres.

      Elimina
  6. Fantàstic, Helena. Com va dir Schuster: "No hase falta que dises nada más". Un haiku perfecte i complet en si mateix. Una perla sense ostra.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...