En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
diumenge, 11 d’octubre del 2015
La sinceritat que et perd
Llegir un llibre de la biblioteca
amb ganes, fins que el compres.
Just des d'aleshores
que deixes de llegir-lo,
que l'avorreixes.
Així passa quan et tenen,
que deixen de voler-te.
Em va passar amb Pessoa, Xavier, "El llibre del desassossec". A vegades, quan menys temps tens de llegir, o quan hi ha més inconvenients, és quan més ganes en tens.
Potser el secret és, doncs, no voler tenir res… sinó viure-ho tan a fons com es pugui. I si no, és que no mereix la pena ser viscut. "Tenir o ésser", ja ho deia Erich Fromm
Jo no acostumo a avorrir els llibres que m'han agradat: al contrari, ara que tinc més temps, els rellegeixo i en regaudeixo.I sempre m'ha agradat posseir llibres, per tenir-los a mà per rellegir-los si cal. Per això no sóc gaire amant dels intercanvis de llibres.
I pel que fa a la segona part... què hi puc dir? El qui es desfà d'un llibre que ja ha llegit perd l'oportunitat de rellegir-lo; el que abandona algú que ja ha tingut, no es mereixia haver-lo tingut mai. Millor oblidar-lo i no idealitzar el passat: no s'ho valia!
No sempre és així, encara que pot ser-ho, ni en els llibres ni en les persones... Tot són maneres d,entendre el món i maneres d'entendre l'amor.
ResponEliminaNo, ja ho sé que no sempre és així, Carme!
EliminaÉs una afirmació arriscada, i a vegades, sobretot amb els llibres, encertada.
ResponEliminaEm va passar amb Pessoa, Xavier, "El llibre del desassossec". A vegades, quan menys temps tens de llegir, o quan hi ha més inconvenients, és quan més ganes en tens.
ResponEliminaPotser el secret és, doncs, no voler tenir res… sinó viure-ho tan a fons com es pugui. I si no, és que no mereix la pena ser viscut. "Tenir o ésser", ja ho deia Erich Fromm
ResponEliminaBona reflexió, August. Però només un cinc per cent de la humanitat no es casa, per alguna cosa deu ser.
EliminaSi el que et guia és el desig un cop ho posseeixes perd tot l'interès. Altre cosa és si parlem d'amor, això ja seria més complexe.
ResponEliminaMolt ben explicat, Glòria.
ResponEliminaLa sinceritat és una forma de superioritat.
ResponEliminaGràcies, Jordi,
Eliminaperò la veritat és que la gent fuig corrents quan sóc sincera! I ara ho estic sent.
Jo no acostumo a avorrir els llibres que m'han agradat: al contrari, ara que tinc més temps, els rellegeixo i en regaudeixo.I sempre m'ha agradat posseir llibres, per tenir-los a mà per rellegir-los si cal. Per això no sóc gaire amant dels intercanvis de llibres.
ResponEliminaI pel que fa a la segona part... què hi puc dir? El qui es desfà d'un llibre que ja ha llegit perd l'oportunitat de rellegir-lo; el que abandona algú que ja ha tingut, no es mereixia haver-lo tingut mai. Millor oblidar-lo i no idealitzar el passat: no s'ho valia!
EliminaA mi també m'agrada de conservar els llibres que he llegit, i els que no he llegit també!
EliminaJo sóc fidel per naturalesa, sempre em deixen els altres.