En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 3 de juny del 2015

Primer estiu

Crea, escriu, inventa dins Antaviana

Del sòl al cel,
a través de les branques
sempre arrelades.
De la verdor als núvols,
ens mena l'optimisme.
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol3 de juny del 2015, a les 10:46

    Amb entusiasme.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas3 de juny del 2015, a les 13:19

    Una tanka molt brn trobada. M'agrada la "repetició" dels conceptes. Del sòl al cel, de la verdor als núvols.

    Pujar als núvols sempre es fa amb optimisme... Sinó no puges... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de juny del 2015, a les 16:45

      Són paral•lelismes, Carme. Que em permeten l'optimisme.

      Elimina
  3. Consol3 de juny del 2015, a les 17:46

    Que reneixi el nostre optimisme. Siguem creatius.

    ResponElimina
  4. August G. i Orri3 de juny del 2015, a les 19:57

    Cap als núvols sense perdre les arrels. Optimisme amb sentit de realitat!

    ResponElimina
  5. KRT3 de juny del 2015, a les 20:09

    M'has fet pensar en el cérvol del Bestiari de Pere Quart: "Com un arbre rabent, / arrelat dins el vent". Tenir les arrels ben sòlides en una terra, créixer, brancar, florir i donar fruits, i en acabat projectar-se a l'infinit: vet aquí el cicle d'una vida en plenitud. Jo, ni amb els anys, no he perdut gens l'optimisme. Gran poema, Helena, gràcies. Reconforta, llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de juny del 2015, a les 9:38

      Ramon,
      això de "en acabat projectar-se a l'infinit" sí que és una bona interpretació! M'agradaria molt que la meva vida fos així.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...