En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 3 de juny de 2015

Primer estiu

Crea, escriu, inventa dins Antaviana

Del sòl al cel,
a través de les branques
sempre arrelades.
De la verdor als núvols,
ens mena l'optimisme.

10 comentaris:

  1. Una tanka molt brn trobada. M'agrada la "repetició" dels conceptes. Del sòl al cel, de la verdor als núvols.

    Pujar als núvols sempre es fa amb optimisme... Sinó no puges... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són paral•lelismes, Carme. Que em permeten l'optimisme.

      Elimina
  2. Que reneixi el nostre optimisme. Siguem creatius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Consol! Sobretot hem de ser creatius.

      Elimina
  3. Cap als núvols sense perdre les arrels. Optimisme amb sentit de realitat!

    ResponElimina
  4. M'has fet pensar en el cérvol del Bestiari de Pere Quart: "Com un arbre rabent, / arrelat dins el vent". Tenir les arrels ben sòlides en una terra, créixer, brancar, florir i donar fruits, i en acabat projectar-se a l'infinit: vet aquí el cicle d'una vida en plenitud. Jo, ni amb els anys, no he perdut gens l'optimisme. Gran poema, Helena, gràcies. Reconforta, llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      això de "en acabat projectar-se a l'infinit" sí que és una bona interpretació! M'agradaria molt que la meva vida fos així.

      Elimina