En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 27 de juny de 2015

Veure-hi clar

El meu sentiment
sempre acaba en punta
al final de la pàgina,
de manera que no puc fer pas
res més que continuar llegint.
Alhora, quan cal,
em permeto el luxe
de dir que no.
Sóc massa exigent.

8 comentaris:

  1. Hem de saber dir No, que consti que de vegades "nosaltres no som d'eixe món". Certament, hi ha coses que hem d'acceptar si us plau fer força: "quan t'assenyali el dit / per endinsar-te en l'ombra, / digues que sí". En tot cas, cal continuar llegint, escrivint, somniant, estimant, treballant, lluitant... fins a l'últim alè. No ens pode,m rendir mai: "nunca te entregues ni te apartes / junto al camino, nunca digas: / no puedo más y aquí me quedo". Ser autoexigent és una virtut: endavant. Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      això d'apartar-se al costat del camí em recorda el que deia Katherine Hepburn de baixar de la bicicleta. Només si pares ets perdut.
      Jo he dit que no a moltes persones, perquè no m'agrada quedar-me amb el primer que passa. També moltes persones m'han dit que no. Però el que res no costa, res no val.

      Elimina
    2. Saber dir que no és molt important

      Elimina
    3. A vegades sóc dura, Carme, però a la feina sempre acabo fent més del que em toca.

      Elimina
  2. Hi ha el que diu que sí i el que diu que no.
    Hi ha la raó.
    Vés a saber qui la té.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha la raó i el que et diu el cor, Xavier. Tot és important.
      És veritat que tot es pot mirar almenys des de dos costats.

      Elimina
  3. Tens les idees clares, Helena. Em de ser fidels als nostres principis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      tampoc és que doni gaire importància als principis, només és que m'agrada ser jo mateixa.

      Elimina