Com la lluna,
Jupiter i Venus,
un cop cada tretze mesos
el cel de nit esdevé
metàfora de la meva vida.
No fa pas falta
que sigui plena,
perquè els dos astres,
que brillen talment
l'art i la poesia,
sí que ho són.
Aquest triangle pot ser metàfora d'altres coses, Carme, però em quedo amb la meva. M'agrada sempre anar més enllà del suficient, encara que no passi del notable.
Ahir al vespre es veia perfectament des de la finestra de casa, a Sants. Llegint la resposta que fas al comentari de la Carme, comprenc millor el significat del poema. Fas llum.
Sense saber-ho...un regal de les nits més nétes de Perafita. A més de coques, gaudim d'uns cels... Fa uns quants dies que els planetes i la lluna ho anunciaven. Màgia! Aquesta conjunció planetària , com diu en Xavier, t'il·lumina.
No cal una llum enlluernadora que ens deixi encegats. M'estimo més les clarors tranquil·les, que et deixen veure i mirar, també endintre. Miraré avui aquesta nit tan màgica, a veure si encara atrapo aquest triangle. Bona Nit de Sant Joan, Helena!
Quin poema més bonic, Helena. L'art i la poesia, l'amor i l'amistat, ens salven de tanta intempèrie. Però la seva escalfor, la seva claror, ens il·luminen i ens fan brillar una miqueta, ni que sigui de reflex, com la lluna. Per molts anys aquesta força t'acompanyi.
Me l'he mirat i remirat, aquest cap de setmana, el triangle màgic. M'atreia d'una manera que no li podia treure els ulls de sobre.
ResponEliminaTu, com la lluna... en quart creixent, com vaig dir jo... ;)
Aquest triangle pot ser metàfora d'altres coses, Carme, però em quedo amb la meva.
EliminaM'agrada sempre anar més enllà del suficient, encara que no passi del notable.
Ahir al vespre es veia perfectament des de la finestra de casa, a Sants.
ResponEliminaLlegint la resposta que fas al comentari de la Carme, comprenc millor el significat del poema.
Fas llum.
Faig una llum continguda, que m'omple com la més exuberant, Xavier. Tinc "l'austeritat més opulent", que deia en un altre poema.
EliminaSense saber-ho...un regal de les nits més nétes de Perafita. A més de coques, gaudim d'uns cels... Fa uns quants dies que els planetes i la lluna ho anunciaven. Màgia!
ResponEliminaAquesta conjunció planetària , com diu en Xavier, t'il·lumina.
Ens il•lumina a tots, Teresa!
EliminaLa visió sobre el campanar de Verdú!
ResponEliminaExacte, Jordi! M'agradaria tenir-ne una fotografia!
EliminaDe moment només la trobo a la retina.
EliminaNo n'he vist cap foto enlloc, ens haurem de conformar amb la retina!
EliminaNo cal una llum enlluernadora que ens deixi encegats. M'estimo més les clarors tranquil·les, que et deixen veure i mirar, també endintre.
ResponEliminaMiraré avui aquesta nit tan màgica, a veure si encara atrapo aquest triangle.
Bona Nit de Sant Joan, Helena!
August,
Eliminabona Nit de Sant Joan!
Quin poema més bonic, Helena. L'art i la poesia, l'amor i l'amistat, ens salven de tanta intempèrie. Però la seva escalfor, la seva claror, ens il·luminen i ens fan brillar una miqueta, ni que sigui de reflex, com la lluna. Per molts anys aquesta força t'acompanyi.
ResponEliminaEl poema deu ser bonic, però aquesta vista dels tres astres és molt motivant!
Elimina