En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 11 de juny de 2015

Sentimental

Com a catalana que sóc,
sempre m'ha costat d'estimar,
però quan ho he fet
ha estat per estimar molt.
Tampoc exterioritzo el sentiment,
però és sempre dins meu
com el sentit d'una metàfora
sempre es pot trobar.
Com la tinta de la meva ploma
s'acaba vessant en cada poema.

8 comentaris:

  1. Els sentiments no s'haurien d'exterioritzar, però això no vol dir que no facin feina per dintre. Estimar és molt important, segurament més que no pas que t'estimin, que també. No se m'havia acudit mai que als catalans (o a les catalanes, que és el que dius) ens/us costi d'estimar. Hi pensaré: és el que m'agrada dels teus poemes, que fan pensar. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      no sé si els sentiments s'haurien d'exterioritzar o no, és el que jo faig. Un cop vaig sentir això, que els catalans d'entrada no estimem, però que quan ens atrapen, les nostres emocions són especialment profundes, que deia Forster. A banda que els catalans no tenim "gustar, querer i amar" com en castellà, només "agradar i estimar", sempre som més austers, menys carregats i exagerats que els castellans.

      Elimina
  2. Estimar no costa res, és de franc, encara que de vegades pot eixir-te car.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimar demostrant-ho sí que costa, Jpmerch. Fent un bon poema, per exemple, tot i que no és la manera més important, per a mi ho és.

      Elimina
  3. Diuen que és ben bé així que som els catalans, que ens costa estimar però que quan ho fem, ho fem de veritat.
    És curiós però jo mai em faig aquestes preguntes... potser és que tinc por que la resposta em doni que no sóc una bona catalana!! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta,
      doncs jo tinc matrícula en ser catalana!

      Elimina