En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 de juliol del 2015

Anhel de llibertat

Entre barrots dins Relats en català

Suren les mans
de la foscor total.
Carn contra ferro.
a

14 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 de juliol del 2015, a les 14:19

    Una petita
    part de mi: els artells,
    sotgen, atents
    claror i llibertat.
    Anticipen l'instant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 de juliol del 2015, a les 14:27

      Carme, l'has de publicar a Relats en català!
      Les notícies d'aquests dies s'escauen a aquests poemes.

      Elimina
  2. Jordi Dorca16 de juliol del 2015, a les 15:41

    I és roent la presó del cos.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals16 de juliol del 2015, a les 16:08

    L'única presó possible al capdavall, Jordi, no crec pas que tinguem ànima.

    ResponElimina
  4. xavier pujol16 de juliol del 2015, a les 17:59

    L'escalfor contra el ferro fred.

    ResponElimina
  5. August G. i Orri18 de juliol del 2015, a les 1:13

    Unes mans rebels, d'un cos que no es resigna a quedar-se en l'ombra, que lluita per la seva llibertat.

    ResponElimina
  6. KRT18 de juliol del 2015, a les 1:14

    Molt forta la foto. No veiem la cara del pres ni el paisatge de fora (que ell sí que pot veure, suposant que no sigui tan sols una paret més alta). Carn contra ferro, mirada del no-res cap al no-res...Ostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de juliol del 2015, a les 14:18

      Sí, Ramon, molt punyent aquesta imatge. Però molt pitjor és ser propietari d'aquestes mans.

      Elimina
  7. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com27 d’agost del 2015, a les 13:22

    Quan els barrots caiguin a terra, les mans s'ompliran de perfumades flors

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...