En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 de juliol de 2015

Anhel de llibertat

Entre barrots dins Relats en català

Suren les mans
de la foscor total.
Carn contra ferro.

14 comentaris:

  1. Una petita
    part de mi: els artells,
    sotgen, atents
    claror i llibertat.
    Anticipen l'instant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, l'has de publicar a Relats en català!
      Les notícies d'aquests dies s'escauen a aquests poemes.

      Elimina
  2. L'única presó possible al capdavall, Jordi, no crec pas que tinguem ànima.

    ResponElimina
  3. Unes mans rebels, d'un cos que no es resigna a quedar-se en l'ombra, que lluita per la seva llibertat.

    ResponElimina
  4. Molt forta la foto. No veiem la cara del pres ni el paisatge de fora (que ell sí que pot veure, suposant que no sigui tan sols una paret més alta). Carn contra ferro, mirada del no-res cap al no-res...Ostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Ramon, molt punyent aquesta imatge. Però molt pitjor és ser propietari d'aquestes mans.

      Elimina
  5. Quan els barrots caiguin a terra, les mans s'ompliran de perfumades flors

    ResponElimina