En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 d’abril del 2021

Estar en vena


 Niporepte 319 Erupció del volcà de Colima

La teva vida
interior es fa,
de tant en tant,
visible en el poema.
Passat que regurgita.

Helena Bonals


Com un volcà
callat durant molts anys,
la ment serena
pot buidar el foc intern
quan surten les paraules.

Carme Rosanas


Expulsa el foc
Que converteix en cendres
La vida closa

Kefas

divendres, 23 d’abril del 2021

23 d'abril


 FREDERIC Més boira i més colza

L'any passat era
un camp ple de roselles
que se'm negava.
Ara és groc absolut,
continua la boira.

diumenge, 11 d’abril del 2021

Coses que passen

 Si obriu l'enllaç i llegiu l'article, tindreu una sorpresa, com l'he tingut jo mateixa!

https://www.elnacional.cat/ca/politica/borras-no-pararem-vigent-encetar-1-o_599648_102.html

Paradoxes 

La lluna va endavant quan diries que minva, el dia creix

quan el fred neix, i el poema llueix quan menys t’ho sembla.

També és líric amb l’espai de prosa, i val més amb menys.

La nostra bandera, defensada amb dolor, ja va ser creada amb sang.

dilluns, 5 d’abril del 2021

Edat d'or


 BIGAS, Joan Primavera dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Ets racó groc
de primavera dins
el primer temps.
Hi ets sempre i no t'esborres,
ni et confonc amb prats rossos.

Helena Bonals

El sol despulla
del vestit fred el pati
el vesteix d'herba
i de dins de la terra
eix la força daurada

Kefas

Primavera caprichosa
o déspota
hoy pintas lo que en unos meses
traicionarás.
Los colores también se siembran
y los haces crecer.
Y nutres nuestra vista
y sorteas el frío más profundo
del que los hombres no acabamos nunca 
de salir.

Fackel

divendres, 2 d’abril del 2021

Tot és possible


 BIGAS, Joan Tot és possible


Hi ha una paraula
que no pot sortir
mai en un poema.
Hi ha un verb del qual
no vull saber res.
La meva Roma,
sempre a contracorrent,
de dreta a esquerra.
Però, com l'excepció
que confirma la regla,
sento que tan sols 
em recarà el que no he fet.
El no haver viscut
la meva lluna plena.

Helena Bonals

Ets com un núvol
fet de dubte i tendresa
que flota en l'aire
buscant les absències
que t'escriuen la vida.

Kefas

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...