En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 8 de desembre de 2015

Agosarament

TORRES MÁRQUEZ, El espigón dins La sonrisa de Hiperión

Entre els contraris,
les pedres i la mar,
espurnes fredes
salten, plenes de llum.
Talment fa un clarobscur.

Helena BONALS

Entre els corsaris
les veles i la mar.
Espases fredes
fan espurnes de lluita.
Fatalment núvols de mort.

Xavier PUJOL

10 comentaris:

  1. Entre els corsaris
    les veles i la mar.
    Espases fredes
    fan espurnes de lluita.
    Fatalment núvols de mort.

    (Disculpa Helena per la tergiversació)

    ResponElimina
  2. M,agraden molt tots dos.. Els contraris que a vegades fan saltar la llum i rls corsaris que sovint l'apaguen... Us aplaudeixo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme! I això que són molt diferents.

      Elimina
  3. Una mateixa imatge pot inspirar poemes ben diferents. I tots dos m'agraden!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Es complementen com els contraris.

      Elimina
  4. Un poema porta a la llum, l'altre a la mort. Els dos contraris per excel·lència! Un bon exercici poètic els dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      de contraris sembla que va la cosa. Moltes gràcies!

      Elimina