En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 8 de desembre del 2015

Agosarament

TORRES MÁRQUEZ, El espigón dins La sonrisa de Hiperión

Entre els contraris,
les pedres i la mar,
espurnes fredes
salten, plenes de llum.
Talment fa un clarobscur.

Helena BONALS

Entre els corsaris
les veles i la mar.
Espases fredes
fan espurnes de lluita.
Fatalment núvols de mort.

Xavier PUJOL

a

10 comentaris:

  1. xavier pujol8 de desembre del 2015, a les 13:53

    Entre els corsaris
    les veles i la mar.
    Espases fredes
    fan espurnes de lluita.
    Fatalment núvols de mort.

    (Disculpa Helena per la tergiversació)

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas8 de desembre del 2015, a les 15:14

    M,agraden molt tots dos.. Els contraris que a vegades fan saltar la llum i rls corsaris que sovint l'apaguen... Us aplaudeixo!!!

    ResponElimina
  3. Glo.Bos.blog8 de desembre del 2015, a les 20:50

    Una mateixa imatge pot inspirar poemes ben diferents. I tots dos m'agraden!

    ResponElimina
  4. August G. i Orri9 de desembre del 2015, a les 22:58

    Un poema porta a la llum, l'altre a la mort. Els dos contraris per excel·lència! Un bon exercici poètic els dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de desembre del 2015, a les 9:13

      August,
      de contraris sembla que va la cosa. Moltes gràcies!

      Elimina
  5. KRT10 de desembre del 2015, a les 22:12

    Chapeau per a tots dos!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...