En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 29 d’abril del 2013

Impronunciable

El sentiment
que tinc, és transparent
com l'hac d'Helena.
Clàssic com aquest nom,
i alhora ornamental.

dissabte, 27 d’abril del 2013

Barroc

TÀPIES, Antoni. Mirall i confetti, 1970

La teva testa
convertida en confetti,
mirall abstracte.
Així de fugissera
la bellesa que hi trobes.

dimecres, 24 d’abril del 2013

Incerta glòria

LÁZARO, David. Sant Jordi... dins Buscando lo invisible


Al Passeig les roses fugaces,
com els vianants transitoris.
En clarobscurs primaverals.
Quines seran les que m'honoris?

dimarts, 23 d’abril del 2013

Interior

Ets com la tija
d'una fulla perenne.
Portes la saba
de l'arrel a les puntes.
La saba de l'artista.

diumenge, 21 d’abril del 2013

Experiència

Hi ha els qui no som
éssers celestials,
i anhelem molt.
Perquè embrutar-se és art,
el noble es fa amb el fang.

divendres, 19 d’abril del 2013

Coordinació

Interpretar
és estimar, crear
és que t'estimin.
Els batecs, els respirs,
les llàgrimes, alhora.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Dels 14 en endavant




Perdre una nina a final de curs,
i en tornar al setembre no retrobar-la.
La buidor del pas a l'adolescència
va ser d'una manera semblant.
Després de l'estiu ja no érem amigues.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Trobada

El teu estel
és com llegir a l'atzar,
entre mil planes,
la que t'arriba al cor.
I ja no et deixa pas.

dissabte, 13 d’abril del 2013

Humanitats

Alço la veu:
l'art ni es compra, ni es penja,
ni es consumeix.
És la joia de viure
perllongada en el temps.

dijous, 11 d’abril del 2013

dimarts, 9 d’abril del 2013

Fràgil i forta

TÀPIES, Antoni. Porta metàl·lica i violí
El que és bell, rere
la porta tan feixuga,
amb traços basts.
Només el violí
sap tots els seus secrets.

diumenge, 7 d’abril del 2013

Curiositat

Quanta part hi ha
de reflex, quanta part
d'abstracte té
el ritme i melodia
de la teva mirada?

divendres, 5 d’abril del 2013

Tenir-ho tot

Lluna nova,
ni estimo, ni m'estimen.
Quart creixent,
manca el reflex d'un dels dos.
Lluna plena,
ho tinc tot.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Essències

274è joc literari de Jesús Ma. Tibau

Escot paraula
d'honor, maniquí sense
braços ni cap.
Com el vers que es despulla
del que no és immutable.

dilluns, 1 d’abril del 2013

Impressions

Com el vent rere
els vidres, que hi és,
tu no el perceps
directament al cos,
sinó amb els ulls tan sols.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...