En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 3 de juliol de 2020

Amor rodó


Niporepte 297 Amor


Amor rodó,
creix de baix cap a dalt.
Les mans el xerren.

Helena Bonals

Les mans el xerren.
Els ulls encara més,
l'amor, amor.

Carme Rosanas

dilluns, 29 de juny de 2020

Roxane

Joliu Scilla liliohyacinthus


Tan senzill com un poema:
l'únic que es queda amb mi
és la llengua, la forma,
les connotacions -no el sentit.
Que m'adrecin paraules boniques.
Tan costerut es fa?

Helena Bonals

Tan bell com un mot
tot el que es queda amb mi
és la poesia, l'expressió
l'idioma -el català.
Dona'm la mà
per poder respirar.

Xavier Pujol


Tan intens com un vers,
allò que es queda en mi
és l'anhel expressat,
profund i sincer
en la llengua que estimo.
Els mots em representen.

Carme Rosanas

diumenge, 21 de juny de 2020

Fer un toc


KANDINSKY Improvisation 7 

Hi ha hagut almenys
dues ocasions a la vida
en què he estat 
tocada i enfonsada.
Però tocada pel foc.
També sé que estic tocada
quan no em pertoca de saber-ho.
I estimo més com més
retoco els poemes.
L'amor m'ha tocat
com la loteria.

divendres, 19 de juny de 2020

Lloc buit

Niporepte 296 Barcelona- Portal de  l'Àngel dins Relats en català


El carrer calla,
la música és deserta.
Lloc per al vers.


En blanc

Estar en vena
a voltes és feixuc
i alegre alhora.

Helena Bonals


El pentagrama
calla com el carrer.
Notes esperen.

Carme Rosanas


El carrer és buit,
s'hi veu una ànima
meditativa.

Olga Xirinacs

dilluns, 15 de juny de 2020

A ulls clucs





Jo també somnio que algun dia
em pintin així, envoltada 
de la meva segona edat d'or.
De passió grana, però, sobretot,
de tendresa verda sota els peus.
De raó masculina i intuïció femenina.
Amb un bes que ho connecta tot.

dijous, 11 de juny de 2020

Complementar-se

BIGAS, Joan Tall dins Associació Fotogràfica Jaume Oller



No puc "compartir" res amb ningú.
Si et dono la meva mitja taronja,
em quedo sense mitja taronja.
Però, si escric un poema,
amb la teva lectura te'l pots fer teu.
O, al capdavall, sols romandrà 
en la meva torre de vori.
La interpretació també 
deu ser la mitja taronja
del qui crea.
La més àcida i dolça.


diumenge, 7 de juny de 2020

dijous, 4 de juny de 2020

I encara el roig

RUIZ, Eliseo Abatimiento dins 
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com si t'engrapessin
per les espatlles cap amunt,
sense tocar-te, 
et tocaven de veritat.
És quan topes amb les paraules,
i ja no et fa falta Botticelli.
L'endogàmia quan fas poesia
és pràcticament inevitable.
Començo amb els versos
i els versos són 
el meu començament.

dilluns, 25 de maig de 2020

Pintoresc

ROSANAS, Carme Vilopriu
dins el blog Col·lecció de moments

De porta en porta,
entre flors i bancs
per reposar,
cap a la llum m'adreço,
sense caminar en va.

divendres, 22 de maig de 2020

Mirada que captiva

KEANE, Margaret dins la pel·lícula Big eyes


Negres i grans,
de llàgrima petita,
tan innocents 
com severs, aquests ulls.
Directes al teu cor.

Helena Bonals

Mirada nua
respon una pregunta.
Els peus descaços
necessiten resposta.
La innocència és severa.

Xavier Pujol

dilluns, 18 de maig de 2020

Colgada de llibres


Imatge presa de la xarxa


I have always imagined that Paradise would be a kind of library 
(Jorge Luis Borges)


Lectures en veu alta 
abans de dormir,
visites a les llibreries,
tardes d'estiu a la biblioteca,
llibres empassats en un dia,
biblioteques com el millor refugi.
Feina de Tècnica Auxiliar,
el que no hauria imaginat.
Tot això, però, només és nit.
La poesia és la lluna que em salva.


divendres, 15 de maig de 2020

Domina


Imatge presa de la xarxa
Imatge presa de la xarxa


La mascareta al rostre
és com la meva
manera de donar-me.
Els meus ulls negres
se'n van al fons aquell
del blau, del verd.
No sóc puritana, sóc dona
i més aviat una nena,
per gran que em faci.

dissabte, 9 de maig de 2020

Es pot dir més ben dit?

GARCIA, Juan din Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sacseges una imatge
per si pots fer 
més misteriós l'amor,
per fer lírica de
dues roselles caigudes,
com passa en anglès.
L'impressionisme
és tan exacte, a voltes...

Helena Bonals


Giravoltes les paraules
per ajudar
a fer més bell el sentiment,
per fer més personals 
els teus versos.
Com en els bons poemes.
Les metàfores
són tan exactes... quasi sempre

Carme Rosanas

dilluns, 4 de maig de 2020

Tenir-ho tot alhora

BIGAS, Joan Jocs d'aigua
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Els que es permeten el luxe de dir que no,

i els que van darrere i darrere.
Les que sovint canvien de ballador,
i les que sempre ballen amb el mateix.
Els més prosaics
i els de relacions platòniques.
Les que només volen la flor,
i les que prefereixen el fruit.
Els que ho volen tot
i les que no volen res.

No em feu decidir, perquè 
en la varietat està el gust.

divendres, 1 de maig de 2020

Art i natura

CHILLIDA, Eduardo Pinta del vent
Niporepte 292 dins Relats en català


L'ardor gelada
travessa el metall càlid.
Baules obertes.

Helena Bonals

Hi ha tanta força!
Art contra la tempesta.
Terrabastall.

Carme Rosanas


El cant d'escuma
del cor de les onades
al cel s'enfila
fins a les dents de l'aire
que amb mà ferma el pentinen

KEFAS

dimarts, 28 d’abril de 2020

Com Lou Andreas-Salomé

¿Voleu saber per què
no tindré mai cap llar?
Mai més no deixaré
que transformin
la meva poesia en prosa.
Mai més no voldré
si no em volen,
ni deixaré que em vulguin
si abans no vull.
Homes de tot el món:
jo soc una dona difícil.

diumenge, 26 d’abril de 2020

Joliu

ANTONI Esperança dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'esperança no és en el verd,
ni en els camps de blat
a punt de ser sembrats.
L'expectativa es troba
en una fràgil rosella,
però forta en el roig.
Envoltada del gris quotidià
és quan crida el seu amor.

dimarts, 21 d’abril de 2020

Austeritat

BIGAS, Joan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


La poesia és l'art més factible, senzill, 
còmode i directe que hi ha.
En qualsevol moment, en qualsevol suport,
només has de passar el que sents, 
el que vius, el que t'apassiona
pel sedàs de les paraules.
Perquè l'enlluernament de l'inici
vol persistir en el camí.

dissabte, 18 d’abril de 2020

Finestra oberta

"Confinats" Niporepte 291 dins Relats en català


Batents oberts,
i pàgines badades,
per si un estel,
aquell vers o passatge,
es queda amb tu, per sempre.

dimarts, 7 d’abril de 2020

Tenim els llibres



Som com llibres guardats
a la prestatgeria, atapeïts, plens de pols,
com les pàgines d'algun d'aquests llibres,
esperant que algú el prengui,
i en comenci a passar pàgines.
Que el punt de llibre
renovi la confiança
que sempre hi haurà un dia més
per a tots, per poder continuar
la lectura on l'havíem deixat.
La paradoxa és que aquests dies
llegim moltíssim, almenys jo,
per omplir amb el fet de llegir
aquest lloc buit de la nostra vida.

(Seguint la Carme, dins Itineràncies poètiques, sobre el Covid 19)

dissabte, 4 d’abril de 2020

Recordar

Un dia de fred,
assentar-te a una cadira
després d'escalfar les cames
contra la llar de foc:
aquella sensació de benestar
que dura uns segons
s'assembla a la felicitat
de sentir-te corresposta.
Ni més ni menys.
Tot i que amb el poema 
roman sempre un instant afegit.

dimarts, 31 de març de 2020

Esclat contingut

BIGAS, Joan Congelades dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'amor es pot
petrificar, però
en el poema
continua fidel,
sencer, primaveral.

Les nostres vides
confinades no ens deixen
gaudir del temps.
Que aquest cubisme d'ara
no ens malmeti cap flor.

Helena Bonals



Les flors de vidre
i l'amor de paper
mai es marceixen

Les flors esperen
que el bes de primavera
les alliberi
del glaç on la natura
cruel les empresona

En la gelera
de la por que empresona
hi ha cors que guarden
amors de primavera
per quan torni el bon temps

KEFAS

dimarts, 24 de març de 2020

Estimar és ser distant


Per a la Jam d'abril de Safareig poètic, de Reus, dedicada a Josep Carner, 
si en voleu les instruccions per participar-hi, m'ho dieu i us les enviaré.

Per què vaig trigar tant,
i fa tant de temps ja?
Per què a la majoria 
els plau com el futbol,
i jo no vull ser cap porteria?
Per què no vull que em facin mal,
ni fer-ne jo al meu torn?
Per què sempre n'he prescindit,
per què no m'interessa gens?
Per què no és no?

Carner, per etimologia,
no hauria d'haver estat poeta.
Jo, per sensibilitat,
només puc viure 
en la meva torre de vori.

divendres, 13 de març de 2020

Mans arrugades

Niporepte 288 Les arrugues
dins Relats en català

Vell és tan bell

Mans en repòs
de la vida viscuda,
que no ens prendran.


M'enamora el vell

Temps i contrast
no em faran mudar gens
de sentiment.

dimarts, 3 de març de 2020

El que la vida s'ha anat quedant

No publicaré mai res,
ni em casaré mai,
ni em guanyaré la vida
fent de grafista.
Però els amateurs
estimen més 
que els professionals.

diumenge, 1 de març de 2020

diumenge, 23 de febrer de 2020

dijous, 20 de febrer de 2020

Distorsió

JUANJO Conceptual dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


En cada instant de joia
hi ha latent el sofriment,
és la felicitat i el dolor d'estimar.

Pot ser que interpretis malament,
que les ombres de la caverna
et facin confondre.

Però quan finalment 
t'aferris a la certesa,
prova de tenir-la present.

dijous, 13 de febrer de 2020

L'enemic interior

MICOLAU, J.J. Matinada a Parc de Falgar
dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller


Sempre he anat contracorrent,
contra mi mateixa,
contra mundum.
Els meus amors frustrats,
la meva joventut perduda,
el meu paper en blanc,
són directament proporcionals
a aquest raig de tinta actual,
que ja no minva mai.

dijous, 6 de febrer de 2020

Niporepte 285

MADOZ, Chema
Niporepte 285 dins Relats en català

Atenalladament

Si falla el cap,
de poc serveix la vida.
Ja res és líric.



Aquell esclat

Sense glatir,
l'amor no és veritable.
Cap sentiment.


Helena Bonals


La crueltat.
Ferir sense ferida.
La mort en vida.

Carme Rosanas


La llibertat
emmanillada
és inservible.

Xavier Pujol

dimarts, 4 de febrer de 2020

Tocada pel foc

RUIZ, Eliseo Hacia donde
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Precoç en l'amor,
i el talent que l'acompanya,
abans de l'ús de raó.
I, després de perdre-la,
tardana en ser feliç de nou.
Tot arriba.

dissabte, 1 de febrer de 2020

Paradoxes

Aquesta és la segona versió del poema per a Raül Romeva, perquè l'anterior a un amic meu no li agradava.

FREDERIC Sol empresonat
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


La lluna va endavant quan diries que minva, el dia creix
quan el fred neix, i el poema llueix quan menys t’ho sembla.
També és líric amb l’espai de prosa, i val més amb menys.
La nostra bandera, defensada amb dolor, ja va ser creada amb sang.

dimarts, 21 de gener de 2020

Foscor de matinada

Aquest és un poema dedicat a Raül Romeva, que, si tot va bé, sortirà en el llibre Pinzellades de llibertat, dedicat als presos polítics, properament. Si hi voleu participar m'ho dieu i us enviaré la informació per fer-ho.

No som d'un mateix projecte polític,
però ets del mateix any que jo.
Això és un fet, per a mi, 
sempre carregat de sentit.
Ara penso en el meu vers lliure,
i el temps que, en relació a tu,
gaudeixo de propina.

Tu ets presoner, i jo no,
però estic lligada 
a la teva captivitat
en una sinècdoque.
Em fa mal.

Penso que podem mirar-nos el progrés
com el contrari de la bellesa,
però a mi el mòbil em fa companyia.
És una de les primeres coses
que trobaria a faltar si.

No soc qui per ensenyar ningú
com anar endavant,
però he conegut la humiliació,
presonera de mi mateixa,
i si m’haguessin explicat aleshores
com de noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç he aconseguit de ser...

Catalunya ha estat feta per arribar lluny.

diumenge, 19 de gener de 2020

Fred i flors

Niporepte 283 Flor d'ametller

No és pas l'abril:
gener és el mes més cruel,
perquè promet
el que no pot donar.
Oxímoron del temps.

dissabte, 11 de gener de 2020

Cada volta que estimo

Amor undique floret (títol d'un poema d'Olga Xirinacs dins el poemari Natura)

SÁEZ, Empar Johannesburg 
dins Enfilant finestres

Quan sense conèixer-me se'n recorden.
En l'impuls de l'abraçada.
Si em toquen, sense fer-ho:
és que ho broden.
Perquè em feliciten el nom.
Si somnio que.

Tot és dins aquests retalls de finestra,
amb el meu reflex evaporat, fidel, constant.

dijous, 2 de gener de 2020

Piangerò




Vaig plorar perquè no m'estimaven,
després perquè no podia estimar.
I ara ploro de felicitat.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...