En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 7 d’abril de 2020

Tenim els llibres



Som com llibres guardats
a la prestatgeria, atapeïts, plens de pols,
com les pàgines d'algun d'aquests llibres,
esperant que algú el prengui,
i en comenci a passar pàgines.
Que el punt de llibre
renovi la confiança
que sempre hi haurà un dia més
per a tots, per poder continuar
la lectura on l'havíem deixat.
La paradoxa és que aquests dies
llegim moltíssim, almenys jo,
per omplir amb el fet de llegir
aquest lloc buit de la nostra vida.

(Seguint la Carme, dins Itineràncies poètiques, sobre el Covid 19)

dissabte, 4 d’abril de 2020

Recordar

Un dia de fred,
assentar-te a una cadira
després d'escalfar les cames
contra la llar de foc:
aquella sensació de benestar
que dura uns segons
s'assembla a la felicitat
de sentir-te corresposta.
Ni més ni menys.
Tot i que amb el poema 
roman sempre un instant afegit.

dimarts, 31 de març de 2020

Esclat contingut

BIGAS, Joan Congelades dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'amor es pot
petrificar, però
en el poema
continua fidel,
sencer, primaveral.

Les nostres vides
confinades no ens deixen
gaudir del temps.
Que aquest cubisme d'ara
no ens malmeti cap flor.

Helena Bonals



Les flors de vidre
i l'amor de paper
mai es marceixen

Les flors esperen
que el bes de primavera
les alliberi
del glaç on la natura
cruel les empresona

En la gelera
de la por que empresona
hi ha cors que guarden
amors de primavera
per quan torni el bon temps

KEFAS

dimarts, 24 de març de 2020

Estimar és ser distant


Per a la Jam d'abril de Safareig poètic, de Reus, dedicada a Josep Carner, 
si en voleu les instruccions per participar-hi, m'ho dieu i us les enviaré.

Per què vaig trigar tant,
i fa tant de temps ja?
Per què a la majoria 
els plau com el futbol,
i jo no vull ser cap porteria?
Per què no vull que em facin mal,
ni fer-ne jo al meu torn?
Per què sempre n'he prescindit,
per què no m'interessa gens?
Per què no és no?

Carner, per etimologia,
no hauria d'haver estat poeta.
Jo, per sensibilitat,
només puc viure 
en la meva torre de vori.

divendres, 13 de març de 2020

Mans arrugades

Niporepte 288 Les arrugues
dins Relats en català

Vell és tan bell

Mans en repòs
de la vida viscuda,
que no ens prendran.


M'enamora el vell

Temps i contrast
no em faran mudar gens
de sentiment.

dimarts, 3 de març de 2020

El que la vida s'ha anat quedant

No publicaré mai res,
ni em casaré mai,
ni em guanyaré la vida
fent de grafista.
Però els amateurs
estimen més 
que els professionals.

dijous, 20 de febrer de 2020

Distorsió

JUANJO Conceptual dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


En cada instant de joia
hi ha latent el sofriment,
és la felicitat i el dolor d'estimar.

Pot ser que interpretis malament,
que les ombres de la caverna
et facin confondre.

Però quan finalment 
t'aferris a la certesa,
prova de tenir-la present.

dijous, 13 de febrer de 2020

L'enemic interior

MICOLAU, J.J. Matinada a Parc de Falgar
dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller


Sempre he anat contracorrent,
contra mi mateixa,
contra mundum.
Els meus amors frustrats,
la meva joventut perduda,
el meu paper en blanc,
són directament proporcionals
a aquest raig de tinta actual,
que ja no minva mai.

dijous, 6 de febrer de 2020

Niporepte 285

MADOZ, Chema
Niporepte 285 dins Relats en català

Atenalladament

Si falla el cap,
de poc serveix la vida.
Ja res és líric.



Aquell esclat

Sense glatir,
l'amor no és veritable.
Cap sentiment.


Helena Bonals


La crueltat.
Ferir sense ferida.
La mort en vida.

Carme Rosanas


La llibertat
emmanillada
és inservible.

Xavier Pujol

dimarts, 4 de febrer de 2020

Tocada pel foc

RUIZ, Eliseo Hacia donde
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Precoç en l'amor,
i el talent que l'acompanya,
abans de l'ús de raó.
I, després de perdre-la,
tardana en ser feliç de nou.
Tot arriba.

dissabte, 1 de febrer de 2020

Paradoxes

Aquesta és la segona versió del poema per a Raül Romeva, perquè l'anterior a un amic meu no li agradava.

FREDERIC Sol empresonat
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


La lluna va endavant quan diries que minva, el dia creix
quan el fred neix, i el poema llueix quan menys t’ho sembla.
També és líric amb l’espai de prosa, i val més amb menys.
La nostra bandera, defensada amb dolor, ja va ser creada amb sang.

dimarts, 21 de gener de 2020

Foscor de matinada

Aquest és un poema dedicat a Raül Romeva, que, si tot va bé, sortirà en el llibre Pinzellades de llibertat, dedicat als presos polítics, properament. Si hi voleu participar m'ho dieu i us enviaré la informació per fer-ho.

No som d'un mateix projecte polític,
però ets del mateix any que jo.
Això és un fet, per a mi, 
sempre carregat de sentit.
Ara penso en el meu vers lliure,
i el temps que, en relació a tu,
gaudeixo de propina.

Tu ets presoner, i jo no,
però estic lligada 
a la teva captivitat
en una sinècdoque.
Em fa mal.

Penso que podem mirar-nos el progrés
com el contrari de la bellesa,
però a mi el mòbil em fa companyia.
És una de les primeres coses
que trobaria a faltar si.

No soc qui per ensenyar ningú
com anar endavant,
però he conegut la humiliació,
presonera de mi mateixa,
i si m’haguessin explicat aleshores
com de noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç he aconseguit de ser...

Catalunya ha estat feta per arribar lluny.

diumenge, 19 de gener de 2020

Fred i flors

Niporepte 283 Flor d'ametller

No és pas l'abril:
gener és el mes més cruel,
perquè promet
el que no pot donar.
Oxímoron del temps.

dissabte, 11 de gener de 2020

Cada volta que estimo

Amor undique floret (títol d'un poema d'Olga Xirinacs dins el poemari Natura)

SÁEZ, Empar Johannesburg 
dins Enfilant finestres

Quan sense conèixer-me se'n recorden.
En l'impuls de l'abraçada.
Si em toquen, sense fer-ho:
és que ho broden.
Perquè em feliciten el nom.
Si somnio que.

Tot és dins aquests retalls de finestra,
amb el meu reflex evaporat, fidel, constant.

dijous, 2 de gener de 2020

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...