En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 27 de desembre del 2022

L'escaiença de les coses


GARCIA, Juan 

Quan aquestes ombres
deixaran de ser-ho
i serem tu i jo?

Quan tu i jo 
esdevindrem inefables
enamorant-nos de debò?



GARCIA, Juan 

És l'art, que és un misteri,
o més aviat l'espectador?
L'intèrpret els connecta.

Abstracte o realista,
sempre vols transcendir,
tendir cap amunt.

dimecres, 21 de desembre del 2022

El meu talent


MIQUEL ÀNGEL Sibil·la dèlfica
dins la Capella Sixtina

Sóc una dona
d'una altra galàxia,
mal m'està el dir-ho.
La domina que tots 
els trobadors somniaven.
I no pas per la meva forma
ni pel meu contingut.
Sinó perquè me n'he sortit
contra tot pronòstic,
el miracle probabilístic
de Margarit.
Sóc molt feliç.

dissabte, 17 de desembre del 2022

Bellesa alada


MIGURENA Gaviotas 

Gavines com versos,
al mig del full del cel.
Elegants, lleugeres,
com la inspiració,
com el fet d'entendre.
Copsades per a tu.

diumenge, 11 de desembre del 2022

Amb els anys


LAIRÓN, Jaume


Amb la poesia que teixeixes,
agulla i fil, ploma i vers,
apedaces el teu cor trencat.
Que és fet de la millor tela.

Helena Bonals


Cada palabra
como una puntada
hace la pieza.

Fackel

diumenge, 4 de desembre del 2022

La teva mirada


Niporepte 359 Dona amb falcó


Tanta bellesa
atrapa més encara
que cap falcó.
També el pintor ha copsat
en el quadre la musa.

Helena Bonals


Agudos ojos.
Mirada que no vuelve.
Extenso vuelo.

Fackel

dimarts, 29 de novembre del 2022

Una frustració sobre una altra


Imatge presa de la  xarxa


Un full rere un altre,
així s'acaben els llibres.
Una gota sobre una altra,
és l'erosió de Montserrat.
La constància
contra la impotència.
La catapulta
per arribar al cim.

diumenge, 20 de novembre del 2022

Arcàdia

[AGUS, Montseny, imatges dins



La teva llum
en començar la vida,
abans de la foscor,
ve a ser la part pel tot,
la teva part de joia.



L'encegament
és allò que et permet
d'anar endavant
contra vent i marea.
La tardor et necessita.



No sols les fulles
es desprenen dels arbres,
també a vegades
cauen les branques nues,
enyoren el passat.

dijous, 17 de novembre del 2022

Mostrar i amagar


Niporepte 358 En un calaix
MAGRITTE, René 

Per ser artista,
la sensibilitat
va de la mà
de la teva fredor.
Nua i tapada alhora.

Helena Bonals


Calor y frío.
La materia despierta.
Yo me abrigo.

Fackel


Semblen peus nus
i són botes que abriguen
els que s'amaguen.

N'hi ha d'abrigats
a recer de mirades.
Hi ha falsos peus.

Carme Rosanas

diumenge, 13 de novembre del 2022

En contacte


AGUS Montseny

Entre totes les branques
amb què vaig endavant,
n'hi ha una, com un fil,
que em connecta amb tu.
I és prou elevada
perquè ningú l'esporgui.
Pot perdre les fulles,
però mai la intenció.
Una branca, només,
que val per tots els somnis.

dimarts, 1 de novembre del 2022

Ànima de tardor


Niporepte 356 La meva ànima

Persona gran,
amb venes a la mà,
com branques d’arbre.
Arrels verdes encara,
que vibren amb el roig.

Helena Bonals


Miro la mà
i totes dues mans.
I jo sóc l'arbre.
Les venes com a branques.
Vermell a la mirada.

Carme Rosanas

Árbol viejo soy.
Mis raíces se secan.
Mi tronco se dobla.
Mis ramas se caen.
Ya no sé dar sombra.

Fackel

diumenge, 23 d’octubre del 2022

Knocking on heaven's door


Sèrie 50 mm "Granollers"

Només em "toques"
fent servir el pom de sempre,
no pas el timbre 
metàl·lic del progrés.
Amb el que és vell em quedo.




Sèrie 50mm "Granollers"

Obrint la porta,
rebent el que m'envies,
faig el mateix,
encara que no ho sembli.
L'amor pel que és escrit.

Helena Bonals

La veu que trona
exigeix amb fermesa
que obris la porta
El tremolor metàl·lic
suplica que l'escoltis.

Kefas

dilluns, 10 d’octubre del 2022

Temps i contrast


AGUILERA, Rafael Rail-reflexos

Amb els sentits
t'arrossegues per terra.
Amb les idees
proves de volar. Mai,
de tornada de tot.
 

dissabte, 1 d’octubre del 2022

Glatir


 BOGDANOV-BELSKY, Nikolay
A la porta de l'escola dins blocdejavier

Pobra entre rics,
desitjant els vestits,
d'esmorzar escàs.
D'on ve tota la força,
revenja en el que escrius.

Sola a l'escola,
sense saber per què.
Tot i conèixer
de qui eres amiga,
que volies ser artista.

Tornar a l'escola,
ho desitjava molt.
Molt motivada,
la màgica rutina,
Sisif feliç de ser-ho.

Felicitat
que el record en fa art.
Flors assecades,
cap per'vall, a la contra,
com en l'inconscient.


diumenge, 25 de setembre del 2022

El sentiment que et mou


 AGUS Granollers
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per arribar-te al cor,
has de tenir l'a priori
de la clau que obre la porta,
i el pom que l'empeny endins
i acaba d'obrir-la.

Helena Bonals


Hay luz al fondo.
La puerta entreabierta.
Cuélate dentro.

Fackel

dissabte, 17 de setembre del 2022

Butaca


MATEU, Joan Mare Internum 
Exposició Castell de Benedormiens - Castell d'Aro
del 13 d'agost al 25 de setembre de 2022

Entre el confort
i el teu vers estrellat,
saps escollir.

Helena Bonals

Nada se para.
Imágenes de sueños.
Constelaciones.

Fackel


Palabras suaves,
libertad sin cadenas.
Respiración.

Ana Muela Sopeña.

dimecres, 14 de setembre del 2022

El que dius amb com ho dius


 RODRIGUEZ, Emma 
Exposició Era a Madrid
 
Quan ho tens tot,
cel i terra es confonen
amb l'empatia.
Quan idea i pinzell
vénen a dir el mateix.

dijous, 8 de setembre del 2022

Bagatge


 Niporepte 353 Naturalesa morta

En el teu fons
és on la vida torna,
talment un àtom,
galàxia en record,
de tot el que has estat.

diumenge, 28 d’agost del 2022

Al bell mig


MICOLAU, Jj Playa de Muro (Alcudia)

És quan et pons
que el sentit se't fa clar,
l'instant precís
en què el fred torna foc,
amb la llum que s'apaga.

divendres, 26 d’agost del 2022

Emboirada nitidesa


BIGAS, Joan Lomografia dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

En el record,
flors en groc transcendeixen,
com si estels fossin.

Helena Bonals


Com estels grocs
d'unes flors tatuades
en el record.

Sa lluna


El amarillo
se mezcla en la paleta.
Naturaleza.

Fackel


Les margarides
en la teva invenció,
estels pel cel.

Rafael Molero Cruz

dissabte, 20 d’agost del 2022

Cop de vent


 Niporepte 352 Una dona estenent roba 

Net i innocent,
el llençol que contrasta
amb ombra i cos.
Fora del llit, el vent
també et fa insinuar-te.

diumenge, 14 d’agost del 2022

Ara i aquí

FOTIOS, Lisa dins Pexels

La vida envolta
la lluna despistada
lluint de dia.
Per què esperar a la nit
per saber el molt que estimes?

dissabte, 6 d’agost del 2022

I encara


 Poema visual propi i premiat que m'ha suggerit 
un poema per al concurs Xiuxiueja en vers de Caprabo,
sobre "Vida i estiu a Catalunya"


Mitja vida


La tens tota, la lluna,

quart creixent d’una hamaca

que la somnia a l’estiu.

La vius tota, la vida,

astre que somriu

en veure’s reflectit.


dijous, 4 d’agost del 2022

Emocional


 Niporepte 351 Un gest de fusió

Sempre és més màgic
el capoll sense obrir,
la flor i no el fruit.
Conèixer i estimar
un ser humà és primer.

divendres, 29 de juliol del 2022

Van Gogh


 AGUS Gira-sols

Cel turbulent
que no impedeix que el sol
en la flor es miri.
Persisteixo a estimar-te,
i en això ningú em repta.

dijous, 21 de juliol del 2022

A la manera de...


Imatge dins Pexels

(he fet un poema inspirat en un altre, per a un taller d'escriptura que estic fent)


Dona de primavera

Darrere les paraules només et tinc a tu.

Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa.

Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.

Jo em crec el que passa en la nit

estrellada d’un vers.

(Joan Margarit)

 

Sang verda

Davant la teva bellesa només tinc el record.

Trist qui no té una llar.

Trist qui mai no ha escrit un poema.

Jo em crec el que em dius

encara que sigui mentida.

(Helena Bonals)

dimarts, 19 de juliol del 2022

divendres, 15 de juliol del 2022

Cristal·lització


 MAKER, Kelly Collages màgics dins Pinterest


El teu estil
amaga i mostra alhora
un gran encís.

La teva musa,
d'aquest sol de la prosa,
en pren la forma.

Helena Bonals


Miro las letras
que desnudan mi mente.
Recogimiento.

Fackel


Ulls inspiradors
depullant el vers vestit.
Sacsa la ment.

Sa lluna

dilluns, 11 de juliol del 2022

Expressió


 Pintura a l'oli abstracta dins Pinterest

Reflex en l'aigua,
mirall de la pintura,
la imatge exacta.

Helena Bonals


En el espejo
la mirada que tienta.
Desdibujado

Fackel

diumenge, 3 de juliol del 2022

Ara, jo


Mitja vida Poema meu guanyador 
del 1r premi de poesia visual 
de Lliçà d'Amunt


M'autointerpreto: el tema del poema és "una nit d'estiu". "Mitja vida" perquè les vacances ho són, el que permet recuperar-te de l'esforç de tot el curs. I mitja lluna, que es complementa amb l'hamaca que sembla un tall de síndria. Perquè la poesia és en l'escaiença de les coses. L'hamaca com el que és real, de colors, al costat de la lluna blanca sobre el negre, el cel, l'art. L'hamaca rústica, la lluna clàssica. Com una mitja taronja també. Un cop més, tenir-ho tot en una sola imatge.

divendres, 24 de juny del 2022

El que resta del dia


 Recital on participo, podeu fer-ho també

La paraula "capvespre" hauria de constar
en un diccionari de paraules poètiques.
També "joliu" com ho és sempre la posta,
 i "glatir" com ho fa la bellesa.
L'aigua de la mar hi fa la resta.

diumenge, 19 de juny del 2022

dijous, 16 de juny del 2022

Aurea mediocritas II


 Repte poètic visual 300 El cim


Abans de pondre's 
el sol, promet tornar.
També el meu cor
anhela un cim bessó,
que és contra tot pronòstic.

dissabte, 11 de juny del 2022

Aurea mediocritas


 Repte poètic visual 300 El cim


El sol ha escollit
l'amor d'igual a igual
per a la posta.
Tenir-ho tot,
al capdavall,
és ben possible.

Helena Bonals


Tenir-ho tot,
com tresors amagats
que no et pot prendre ningú.
Tenir-ho tot,
quan ja no et falta res més.
I la vida és un tot
que enlluerna tan bellament
fins i tot per les escletxes.

Carme Rosanas


Sol

Primer enlluerna
rere l'enforcadura.
Després s'amaga.

Xavier Pujol

Un bes com l'or,
només un.
Després,
la foscor.

Jpmerch


Un mort fet pedra,
la silueta dels seu rostre,
plena de força s’aixeca
indomable al cel
i trenca el dia i la nit
engolint-se el sol
per deixar pas
al regne de la lluna.
Se l’engoli pel traç
d’una boca gegantesca
i deixa fosca la terra on regna.
L’espai entre el nas enorme
i la barbeta prominent,
va apagant el astre rei,
fent un contrallum
de la immensa imatge
del famós cap.
Demà tornarà a sortir,
per jugar eternament al joc
del faquir
que s’endrapa la gran bola de foc.
Avui sembla
que ha alçat la cella dreta,
però no t’ho podria assegurar,
si es mou,
ho fa tant lentament
que no solem adonar-nos ‘en.


qui sap si...


Un roce de luz
y más tarde la noche.
Aproximación.

Fackel


El sol reflex sobre el paisatge
fins a admirar tot el cel
i les paraules van sorgint
per a ressonar en les oïdes.

Rafael Molero Cruz

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...