En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 15 de desembre del 2015

Jo només tinc un desig

Flores dins The Nicest pictures

Tothom que estima
vol sempre el cos de l'altre.
L'aneguet lleig
de la tulipa blanca
és l'únic que s'envola.

15 comentaris:

  1. Bon viatge i bona volada, a qui vol altres coses. Segurament menys palpables, però possiblement més importants. A vegades una renuncia ens du molt més enllà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho entens, Carme. Sempre he estat així, no em demanis per què.

      Elimina
  2. Tinc dos desigs: que es compleixi el meu, i el teu.

    ResponElimina
  3. Jordi,
    és com els lliris de Van Gogh, amb un de blanc entre els blaus.

    ResponElimina
  4. Molt encertat i ben trobat, el poema. I sí, l'aneguet lleig sovint és qui s'envola més amunt. Tu, vola també ben enlaire: "Fora terres, fora platja, / oblida't de tot regrés: / no s'acaba el teu viatge, / no s'acabarà mai més..."

    ResponElimina
  5. El diferent es fa veure, que diem al Lluçanès.
    Una foto preciosa i el poema a l'alçada, millor dit s'envola.

    ResponElimina
  6. M'admira sempre la teva percepció poètica en totes les imatges, la d'avui bellíssima, com ho és el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      jo també estic sorpresa de la facilitat que tinc per interpretar imatges, poèticament o no. Els millors poemes que tinc solen provenir d'una foto.

      Elimina
  7. El Blanc, símbol de puresa i espiritualitat, s'enlaira per damunt dels altres, tots de color vermell, símbol de passió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      tinc entès que el blanc és amistat, i el vermell amor, en el llenguatge de les flors. A mi m'agraden les amistats romàntiques!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...