En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 4 de desembre de 2015

Algun dia

FREDERIC, Esperant l'estiu dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La sequedat
esdevindrà mullena.
La passarel·la
et durà fins al mar.
La sorra et cremarà.

Helena BONALS

L'hivern, la calma
adorm la passarel·la.
El temps, l'espera
ens asserenen l'ànima.
Despertarem alhora.

Carme ROSANAS

7 comentaris:

  1. És el que fa el mar, Xavier. Les onades de l'ample mar.

    ResponElimina
  2. L'hivern, la calma
    adorm la passarel·la.
    El temps, l'espera
    ens asserenen l'ànima.
    Despertarem alhora.

    ResponElimina
  3. "La mer, la mer, toujours recomencée!" Tens raó, el mar és ample i té horitzons inabastables. I és bo que hi hagi un pas marcat per arribar-hi. Ïtaca queda molt lluny, a l'altra riba invisible. Però és bo que arribem al mar sense cremar-.nos els peus i poder navegar "sempre molt més lluny". Gràcies pels teus versos, sempre suggeridors.

    ResponElimina
  4. El mar, o la mar, és un altre element recurrent en poesia. Funciona molt bé!

    ResponElimina