En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 13 de setembre de 2015

Les restes del dia

Peixos inexorablement atrets
per l'ham que ha d'acabar amb ells.
Poetes que belluguen la cua
fora de l'aigua regalada d'on
no haurien d'haver eixit mai.

14 comentaris:

  1. Els poetes belluguen la cua pertot on poden...;)
    Ben fet que fan...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però la belluguen, la cua, sobretot fora de l'aigua, Carme.

      Elimina
  2. Ais... en canvi, jo sóc de secà, ves!

    :-DDD

    ResponElimina
  3. Un peix fora de l'aigua deu bellugar la cua espasmòdicament. Un poeta (o prosista) que bellugui la cua pel sol que més escalfa o per on hi hagi benefici més fàcil, serà un belluguet, però ja no més un poeta. S'haurà allunyat irremissiblement de la seva "difícil bondat,viril dignitat,fidel llibertat". "Mai non curvasti il logoro /
    dorso a ricchi, ai potenti", Gràcies pels teus poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      oi que la primera cita és d'Espriu? El meu pare ho ha detectat pels adjectius davant dels substantius.

      Elimina
    2. Hahaha, sí, és d'Espriu, el teu pare és un crac! I això que ni hi havia cap superlatíu en -issim...

      Elimina
    3. I de quin poema es tracta? Tens una erudició i una saviesa estupendes!

      Elimina
    4. Perdona que he trigat a veure la teva qüestió. És el poema VIII de 'Llibre de Sinera':

      http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2014/11/espriu-al-vell-orb.html

      Elimina
    5. Gracies, Ramon. Realment és un final contundent.

      Elimina
  4. L'ham, com un imant, fascina a tots els peixos i a alguns poetes.

    ResponElimina
  5. L'ham dels (i les) poetes també atreu els lectors.

    ResponElimina