Ser llunàtic a vegades, té unes (mal inventades) connotacions. A Sant Boi diuen que "n'hi ha més fora que dins". El poema (bromes a banda) molt bo, com sempre!
"La luna vino a la fragua / con su polisón de nardos". Què ho fa, que la lluna sempre ens ha fet volar la fantasia? Els fanals i les espelmes són els nostres migrats succedanis quotidians. Gràcies, Helena, sempre intuïtiva... i generadora d'intuïcions.
La lluna sempre ha convocat els esperits més lliures. Els romàntics en van fer un gra massa, potser, amb ella, però s'ha de reconèixer que inspira molt més que el sol… El meu estimat Larkin sent la nostàlgia de qui ja no la pot mirar com quan era jove: "La dificultat i l'abast i la brillantor d'aquella ampla mirada, la seva fermesa i claredat són un recordatori de la força i el dolor de ser jove,d'allò que ja no pot tornar, però que a d'altres espera en algun lloc, inalterat." Preciós poema, Helena! Continua maldant...
Doncs ho havíem d'haver fet la setmana passada però una afonia del tot inesperada i inoportuna em va obligar a anul·lar-ho. De moment no tenim data. Per la tardor sembla que el presentarem a Barcelona, a l'Horiginal, però encara no hi ha res concretat. Ja t'avisaré. Una abraçada!
Sempre maldant per sentir-nos plens... no que fos encoberts com la lluna.
ResponEliminaMolt bonica la tanka!
Carme,
Eliminasempre maldat per ser com la lluna, encoberta o no!
maldant
EliminaSer llunàtic a vegades, té unes (mal inventades) connotacions.
ResponEliminaA Sant Boi diuen que "n'hi ha més fora que dins".
El poema (bromes a banda) molt bo, com sempre!
No sé d'on deu venir això de ser llunàtic, Xavier. Però jo en dec ser una mica! Sóc molt racional, però també intuïtiva.
EliminaMoltes gràcies!
"La luna vino a la fragua / con su polisón de nardos". Què ho fa, que la lluna sempre ens ha fet volar la fantasia? Els fanals i les espelmes són els nostres migrats succedanis quotidians. Gràcies, Helena, sempre intuïtiva... i generadora d'intuïcions.
ResponEliminaLa lluna és el meu motiu preferit, Ramon, ja es nota! Més que el sol de la raó.
EliminaLa lluna sempre ha convocat els esperits més lliures. Els romàntics en van fer un gra massa, potser, amb ella, però s'ha de reconèixer que inspira molt més que el sol…
ResponEliminaEl meu estimat Larkin sent la nostàlgia de qui ja no la pot mirar com quan era jove:
"La dificultat i l'abast i la brillantor
d'aquella ampla mirada, la seva fermesa i claredat
són un recordatori de la força i el dolor
de ser jove,d'allò que ja no pot tornar,
però que a d'altres espera en algun lloc, inalterat."
Preciós poema, Helena! Continua maldant...
August,
Eliminacom m'agrada aquest "continua" en lloc de "segueix"! No ho diu ningú.
Això del Larkin, quin dia ho fareu?
Doncs ho havíem d'haver fet la setmana passada però una afonia del tot inesperada i inoportuna em va obligar a anul·lar-ho. De moment no tenim data. Per la tardor sembla que el presentarem a Barcelona, a l'Horiginal, però encara no hi ha res concretat. Ja t'avisaré.
EliminaUna abraçada!