En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 9 de novembre de 2015

Delicadesa


Flors al desert (desert d'Atacama a Xile) dins Relats en català


Blau cel i rosa,
com el noi i la noia,
omplen la terra
de tendresa aparent,
miratge del desert.

12 comentaris:

  1. Ben curiós resulta la flor en aquest paratge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      la vida és feta de contrasts! I millor així.

      Elimina
  2. Desert: una manera d'anomenar aquest immens jardí.

    ResponElimina
  3. Sembla un contrasentit un desert encatifat de flors.
    La tendresa com un miratge?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tendresa que amaga la duresa de la vida, Glòria.

      Elimina
  4. Miracle o casualitat? Quan l'impossible és fa possible. Tot té el seu moment.
    Preciós.

    ResponElimina
  5. A part de la foto, excel·lent com totes les que tries, el poema em fa pensar en un tòpic fonamental de la poesia de tots els temps: el de l'exaltació de la natura com a metàfora (o no) dels sentiments de les persones. L'amor o la ira, és igual. Extasiar-se davant la natura per veure-hi tan sols una cosa bonica o un reflex de qui sap quin creador invisible em sembla "un lujo cultural de los neutrales / que, lavándose las manos, se desentienden y evaden". M'agrada més que m'hi proposin de veure-hi un reflex de les persones, de les seves esperances i anhels, de les seves decepcions i sofrences. Gràcies, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      jo tampoc hi veig cap reflex de cap déu en la bellesa de la natura! I sí que em projecto en la imatge. Gràcies a tu!

      Elimina
  6. I tanmateix la tendresa -aparent o no- pot desfer la pedra i fer-ne terra on florir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per un temps molt breu sí, August. El que dura la primavera.

      Elimina