En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 25 de novembre del 2015

Feminitat lírica

Un vers, tacó
que t'estilitzarà
tot elevant
el teu taló del terra.
A la llarga fa mal.

6 comentaris:

  1. Segur que sí...
    Jo amb tacons cauria per terra, amb versos tacons també!

    ResponElimina
  2. Fa patir veure una dona dalt de tot d'uns talons d'agulla.
    Un home, també per això tampoc no n'acostumo a portar.
    La imatge d'un vers, tacó no l'acabo d'entendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la meva obsessió, Xavier, per la poesia, per Kafka, de tocar el mínim de peus a terra, cosa que com tot té la seva part d'ombra. Però jo vaig a la meva, fins i tot en contra de mi mateixa.

      Elimina
  3. Però millor elevar-se, amb ales, no amb talons. La poesia et permet alçar-te, volar, i veure les coses des d'una perspectiva inèdita. Els talons només et poden fer entrebancar i torçar-te el turmell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      jo penso que la poesia et fa alçar-te, però no pas volar, sinó desprendre't lleugerament del terra.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...