Fa patir veure una dona dalt de tot d'uns talons d'agulla. Un home, també per això tampoc no n'acostumo a portar. La imatge d'un vers, tacó no l'acabo d'entendre.
És la meva obsessió, Xavier, per la poesia, per Kafka, de tocar el mínim de peus a terra, cosa que com tot té la seva part d'ombra. Però jo vaig a la meva, fins i tot en contra de mi mateixa.
Però millor elevar-se, amb ales, no amb talons. La poesia et permet alçar-te, volar, i veure les coses des d'una perspectiva inèdita. Els talons només et poden fer entrebancar i torçar-te el turmell.
Segur que sí...
ResponEliminaJo amb tacons cauria per terra, amb versos tacons també!
Jo no en duc, Carme, ni m'agrada ni puc.
EliminaFa patir veure una dona dalt de tot d'uns talons d'agulla.
ResponEliminaUn home, també per això tampoc no n'acostumo a portar.
La imatge d'un vers, tacó no l'acabo d'entendre.
És la meva obsessió, Xavier, per la poesia, per Kafka, de tocar el mínim de peus a terra, cosa que com tot té la seva part d'ombra. Però jo vaig a la meva, fins i tot en contra de mi mateixa.
EliminaPerò millor elevar-se, amb ales, no amb talons. La poesia et permet alçar-te, volar, i veure les coses des d'una perspectiva inèdita. Els talons només et poden fer entrebancar i torçar-te el turmell.
ResponEliminaRamon,
Eliminajo penso que la poesia et fa alçar-te, però no pas volar, sinó desprendre't lleugerament del terra.