El títol l'he tret d'una conferència de Laura Borràs, Carme. L'art del segle XX també s'ha apartat de la imitació de la realitat, però continua endavant amb l'abstracció. És com m'autointerpreto.
M'has fet pensar en un cementiri que he visitat darrerament. En una paret de nínxols (verticals), hi havia herbes que sortien de darrera d'alguna làpida, buscant la claror. Vida des de la mort... De vegades cal desviar-se per sobreviure, i això és l'essencial: viure.
Respira llibertat. Beu de la llum.
ResponEliminaQue maco, Xavier! És exactament el que fa l'heura.
ResponEliminaA vegades, tots ens podem sentir residuals, però mentre ens sentim essencials, res no serà molt greu.
ResponEliminaResiduals, desviats del camí, duem endavant la nostra essència, més pura.
El títol l'he tret d'una conferència de Laura Borràs, Carme.
EliminaL'art del segle XX també s'ha apartat de la imitació de la realitat, però continua endavant amb l'abstracció. És com m'autointerpreto.
L'heura sempre va endavant, sempre té ganes de viure.
ResponEliminaGlòria,
Eliminal'heura va endavant a costa de l'arbre, normalment. En aquest cas ha sortit per la tangent.
M'has fet pensar en un cementiri que he visitat darrerament. En una paret de nínxols (verticals), hi havia herbes que sortien de darrera d'alguna làpida, buscant la claror. Vida des de la mort... De vegades cal desviar-se per sobreviure, i això és l'essencial: viure.
ResponElimina"Mala hierba nunca muere".
Elimina