En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 25 de juny del 2015

Veure's en un poema

Dins les Itineràncies poètiques


El mirall narcisista de l'aigua,
la pupil·la en els teus ulls,
el reflex cap per avall en la foscor
d'una càmera antiga,
són l'entrada al país
de les meravelles de la poesia.
Una segona infantesa
que t'estava esperant.
a

6 comentaris:

  1. xavier pujol25 de juny del 2015, a les 13:39

    Infantesa reflectida a uns ulls.
    I al poema.

    ResponElimina
  2. Igor26 de juny del 2015, a les 13:11

    M'agrada. I m'ha fet trontollar i prefeixo no saber per què.
    Salut!

    ResponElimina
  3. KRT26 de juny del 2015, a les 23:48

    La poesia és un país de meravelles, en efecte. I el somni també: és quan dormo que hi veig clar. El món d'Alícia també era d'un somni, però era tan real, tan contradictori, tan alògic, tan estimulant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de juny del 2015, a les 14:40

      De petita, Ramon, no m'agradava aquest llibre d'Alícia, no l'entenia, perquè gairebé és per adults. Ara m'embadaleix.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...