En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 25 de juny de 2015

Veure's en un poema

Dins les Itineràncies poètiques


El mirall narcisista de l'aigua,
la pupil·la en els teus ulls,
el reflex cap per avall en la foscor
d'una càmera antiga,
són l'entrada al país
de les meravelles de la poesia.
Una segona infantesa
que t'estava esperant.

6 comentaris:

  1. Infantesa reflectida a uns ulls.
    I al poema.

    ResponElimina
  2. M'agrada. I m'ha fet trontollar i prefeixo no saber per què.
    Salut!

    ResponElimina
  3. La poesia és un país de meravelles, en efecte. I el somni també: és quan dormo que hi veig clar. El món d'Alícia també era d'un somni, però era tan real, tan contradictori, tan alògic, tan estimulant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De petita, Ramon, no m'agradava aquest llibre d'Alícia, no l'entenia, perquè gairebé és per adults. Ara m'embadaleix.

      Elimina