En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 3 de desembre del 2015

En perspectiva

Potser ets un camí i no una destinació. No passa res. Sigues un camí. Però procura que el teu camí ofereixi alguna cosa per veure per la finestra.
Mat Haig, escriptor anglès (1975)


Niebla: sólo viajeros, solo destino dins La antorcha de Kraus

Passat de boira,
cap a la boira anem.
Però mentrestant
cerquem la bona vista
mirant per la finestra.

9 comentaris:

  1. Cal aprofitar bé, els moments clars i sense boira... mirant per la finestra o sortint a córrer món!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      a escampar la boira! Però em conformo amb una bona vista.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Jo no l'hi veig pas, Xavier. "Per això malgrat la boira cal caminar", diu Lluís Llach.

      Elimina
  3. Entre boira i boira s'obre una escletxa. Trobarem la llum.

    ResponElimina
  4. Tinc experiències turístiques de boires en què no es podia veure res del paisatge i t'havies de conformar mirant les postals. Però, com deia Carner, "Montserrat té un sol al front: / quan és allí, la boira es fon". Canvia Montserrat per qualsevol escletxa de claror i aprofitem-la per gaudir de la vista i gravar-la en la memòria, per quan la boira torni a baixar. Al meu poble, de la boira en dèiem "broma baixa".

    ResponElimina
  5. M'he adonat que és veritat que la boira té el seu encant, podríem dir "És amb boira que hi veig clar".

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...