En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 9 d’octubre del 2015

Tocar de veritat

GriFOLL Poemes de llum

El peu del vers,
un iambe breu i llarg,
es correspon
als teus peus desvetllant
les restes del passat.
a

12 comentaris:

  1. xavier pujol9 d’octubre del 2015, a les 13:54

    No conec el significat de iambe.
    Les restes del passat son immediates. El passat, llunyà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 d’octubre del 2015, a les 14:34

      Xavier,
      "the iambic pentameter" era el peu utilitzat per Shakespeare en els seus sonets, si no m'equivoco. Una síl·laba breu, àtona, i l'altra llarga, tònica, durant cinc peus a cada vers.

      Breu a vegades ho és l'instant que alhora s'allarga.

      Elimina
  2. Jordi Dorca9 d’octubre del 2015, a les 14:39

    Oh lenta, llunyana vibració,
    les runes del passat.

    ResponElimina
  3. grifoll - comunicat important9 d’octubre del 2015, a les 16:13

    m' encantaaaaaaaaa!!!!!!! gràcies, Helena!!!!

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog9 d’octubre del 2015, a les 23:57

    Brillant, Helena!

    ResponElimina
  5. Olga Xirinacs10 d’octubre del 2015, a les 15:38

    Ritmes que ens acompanyen, Helena. La màquina, amb el seu gota a gota, té un ritme i s'hi pot posar lletra.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 d’octubre del 2015, a les 19:03

      Olga,
      la Montserrat Abelló parla del "ritme intern de les paraules" i no sé a què es refereix.

      Elimina
  6. KRT19 d’octubre del 2015, a les 15:08

    Un magnífic poema. Com deia Schuster, "no hase falta que dises nada más".

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...