Fins i tot les velles esglésies romàniques orientaven l'absis cap a llevant. És important que, per poca claror que hi hagi, entri de seguida a les cases. I que des de dintre puguem fer llum a l'exterior (ni que fos per demanar socors). La llum sempre escalfa.
Entre pedres o maons, un raig de llum que no es trenca.
ResponEliminaSón diferents, però fan la mateixa funció, Xavier.
EliminaTrenquem la fosca, obrint portes i finestres, que també són diferents però tenen funcions semblants. Comunicació fora-dins.
ResponEliminaBen observat, Carme.
EliminaFins i tot les velles esglésies romàniques orientaven l'absis cap a llevant. És important que, per poca claror que hi hagi, entri de seguida a les cases. I que des de dintre puguem fer llum a l'exterior (ni que fos per demanar socors). La llum sempre escalfa.
ResponEliminaA mi tampoc m'agraden les cases resclosides, Ramon.
EliminaLes cases abandonades em porten sempre a preguntar-me quins amors, quines tristors degueren sentir les seves parets… de maons o de pedres.
ResponEliminaAugust,
Eliminajo també m'ho pregunto!
En paral.lel les coses obertes (porta, finestra) i les coses tancades (pedres, maons)? Potser podem escollir... (és el que he entès :)
ResponEliminaEn paral.lel les coses obertes (porta, finestra) i les coses tancades (pedres, maons)? Potser podem escollir... (és el que he entès :)
ResponEliminaEn paral.lel les coses obertes (porta, finestra) i les coses tancades (pedres, maons)? Potser podem escollir... (és el que he entès :)
ResponEliminaGemma,
Eliminaho entens molt i molt bé! Millor que jo.