En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 27 de desembre del 2015

Casualitat

GriFOLL, Espai lliure de fum dins Grifoll museum

Un llibre obert,
el terme mig que guanya,
estel de dia.

Helena Bonals


Camins creuats.
Destins que divergeixen,
queda el senyal.

Carme Rosanas


Estrelles blaves
traçades de fumera.
Els blaus s'allunyen.

Xavier Pujol

a

14 comentaris:

  1. Carme Rosanas27 de desembre del 2015, a les 23:22

    Camins creuats
    Destins que divergeixen,
    Queda el senyal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de desembre del 2015, a les 10:47

      Molt i molt ben trobat, Carme! M'agrada més el teu poema que no pas el meu.

      Elimina
  2. AdolfO ReltiH28 de desembre del 2015, a les 0:40

    UN PENSAMIENTO BRILLANTE.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de desembre del 2015, a les 10:48

      ReltiH,
      un pensament molt d'acord amb l'actualitat política!

      Elimina
  3. xavier pujol28 de desembre del 2015, a les 9:46

    Estrelles blaves
    traçades de fumera.
    Els blaus s'allunyen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de desembre del 2015, a les 10:50

      Xavier,
      els blaus sempre s'allunyen, com a colors freds que són. Però les estrelles de fum s'apropen.
      Us publico a dalt!

      Elimina
  4. grifoll - comunicat important29 de desembre del 2015, a les 12:18

    Helena, ets genial tu i el poema!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  5. grifoll - comunicat important29 de desembre del 2015, a les 12:19

    Helena, ets genial tu i el poema!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. August G. i Orri29 de desembre del 2015, a les 18:47

    No sóc capaç d'escriure cap resposta poètica. Només felicitar-te per aquest haikú tan suggerent. Un llibre obert pot ser una estrella que assenyala molts camins…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de desembre del 2015, a les 19:22

      August,
      és un poema de tres imatges, com tres versos! Els extrems en què ens movem per trobar el terme mig.

      Elimina
  7. Gemma Sara29 de desembre del 2015, a les 20:25

    Bon bonic aquest poema tríptic, estel de dia que s'allunya i deixa rastre :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...