En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 17 d’octubre de 2021

Tot té el seu què


 Niporepte 332 Papallona

A la tardor,
un deix de primavera.
La papallona,
que ja no troba flors,
però sí fulles roges.

dimarts, 12 d’octubre de 2021

Quan passa alguna cosa


 ODINTSOV, Roman
dins Pexels

Deixats anar,
cabells de l'edat d'or,
el cap decoren.
Sense despentinar-te
no arriba el cop de vent.

Helena Bonals


Pasión del cabello suelto:
alocados ritmos
briosos vuelos
agitadas navegaciones
intrincado bosque
distrayendo la mirada profunda
de nuestras mentes.

Fackel

De cop i volta
arriba el cop de vent.
No l'esperaves.
Escabella't i vola.
I amb els cabells, la ment.

Carme Rosanas

dijous, 7 d’octubre de 2021

Irresistible


 Imatge d'inici de l'ordinador

També jo em vinclo
i aproximo les branques
a les arrels.
Em replego endavant.
La teva llum em mena.

diumenge, 3 d’octubre de 2021

A l'horitzó es pon el sol

 


VOORTMAN, Sebastian
 Cos d'aigua durant l'hora daurada
dins Pexels

Accepto el risc
de les ones irades
si et puc haver.

dijous, 30 de setembre de 2021

Barana


 KOZLOV, Alex
dins Pexels

Rere el meu marbre,
més enllà del meu art,
una natura
és en expectativa.
I té tanta bellesa...

divendres, 24 de setembre de 2021

Amiga de l'ànima


 HAZELWOOD, Suzy
dins Pexels

Era una nena,
tenia tres anys,
i ja era precoç,
abans de l'ús de raó.
Sóc una dona,
tinc cinquanta anys,
i encara faig crítica
de la raó pura.

dijous, 16 de setembre de 2021

Autoretrat


 BARNES, Gary
dins Pexels

Sóc poc convencional
com els dies de festa,
sensible com una sandàlia,
constant com la pluja d'abril,
innocent com el verd,
gens cursi i minimalista
quan escric poesia.
També una nena 
com Bettina Brentano
i alhora sàvia com un vell.
M'agrada tocar de peus a terra
el mínim imprescindible, com Kafka.
I sempre voldré ser tot el que sóc.

[Aquest poema és un exercici per a un taller de poesia que estic fent]

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...