En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 15 d’octubre de 2020

Vell és tan bell


 Niporepte 304 dins Relats en català

Amb la tardor
ja tot és decadent,
mes jo m'hi entesto.

Helena Bonals


Dolça és l'ofrena
sobre l'altar de fusta
de fulles mortes
amb que la tardor prega
el retorn de la vida

Kefas


Amb vermell de sang seca
i amb or enrevellit
els ocres cansats
il·luminen el bosc.

Xavier Pujol


T'aferres a la tardor
encara que les fulles
es facen grogues

Rafael Molero Cruz


Fulles daurades
serven la llum
que se'ns escapa.

Carme Rosanas

dijous, 8 d’octubre de 2020

Condensat


 FREDERIC Al fons el far...


Un poema és 
un llamp que no trona,
un torrent contingut,
una mar concisa.

El far transmet la seva llum.

diumenge, 4 d’octubre de 2020

El meu primer premi




Una cosa molt gran en una de molt petita, és aquest premi. Em fa moltíssima il·lusió, perquè no és el primer cop que m'hi presento, i no és gens fàcil de guanyar un premi, encara que sigui en tercer lloc. 

dimarts, 29 de setembre de 2020

Obstinada


 DUCHAMP, Marcel Bicycle wheel 1913

Ets poeta, moriràs sense una pesseta.
Ets poeta, treballaràs sense vocació.
Ets poeta, prioritzaràs l'estètica.
Ets poeta, estimaràs l'impossible.

dimarts, 22 de setembre de 2020

Des del present


HAMITI, Bess dins Relats en català


Arrels de sol,
les úniques que duen
a lluna plena.

Helena Bonals


Somnis de lluna
braços del sol acotxen
a l'horabaixa

KEFAS


Cada capvespre
una llum endevina
claror a les branques.

Xavier Pujol


Diàleg dels astres.
Com un camí de llum
entre dos arbres.

Carme Rosanas

divendres, 18 de setembre de 2020

Cor pescat

S'avança amb successius començaments
Enric Miralles (arquitecte)


 ARTUR dins Artur Artesania


Poques vegades m'han arribat 
al cor en aquesta vida.
Però ara prefereixo de ser jo
la seduïda seductora.
L'ham només és el principi,
l'esclat que et fa estar en vena.
Tot i el dolor, no puc 
ni vull arrencar-me'l.
No oblido mai que recordar 
és tornar al cor.

diumenge, 13 de setembre de 2020

Jo també


  AGUS Isla de Cabrera "Suances" 


Més enllà de l'illa del tresor,
tot ha estat molt ennuvolat.
Però, per fortuna, sense llamps.
I de mica en mica 
he anat recuperant
l'horitzó perdut.
Sóc una negació del destí,
visc una felicitat de propina.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...