En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 24 de gener de 2021

Bon averany


 Niporepte 312 Viatge al cor de la glacera


Reflexos càlids,
precursors de la fe
que s'ha escolat.

Helena Bonals


Mirada gèlida
conformen l'esperança
que no s'escola.

Xavier Pujol


El blau glaçat
al cor de la gelera
aigua promet.

Carme Rosanas

divendres, 15 de gener de 2021

Sense vida


Niporepte 311 Silenci dins Relats en català


És un final
i el teu principi alhora:
així és l'hivern,
quan perds algú, de fet
els teus versos hi guanyen.

diumenge, 10 de gener de 2021

El poder del contrast

 


 PINTÓ, Jordi El poder de l'art

Abstracte i roig.
Romanticisme blau.
Trencament verd.
Cel amb clapes taronges,
realisme inefable.

Helena Bonals

Seure i llegir:
idees i cabells 
volen al vent.
El blau que m'enamora,
el verd que em fa pensar.

Carme Rosanas

Els roigs desitjos
que dins del blau habiten
el vent escampa
per pintar vides grises
i amb verds i grocs l'arboren

Kefas

dissabte, 2 de gener de 2021

Memòria involuntària


 Niporepte 310 Assecant les xarxes


L'inconscient
és com aquesta xarxa
que es va assecant.
Amb el record del mar,
del sol, que és sempre a punt.

Helena Bonals

Tramposa trama
estesa al sol descansa
sobre el mar càndid,
més tard l'abraçarà
per devorar els seus fills

KEFAS

dissabte, 26 de desembre de 2020

Magnanimitat


 AGUS Vall de Saldes


On la muntanya
no arriba, ja s'enlairen
els núvols blaus.
On el fons no és sublim,
ja cristal·litza en l'art.

dissabte, 12 de desembre de 2020

Entre dos costats


 JOSEPH, Coneixes Granollers?


Aquell instant,
quan forma i contingut
el mateix diuen
i es troba el terme mig,
és un equilibrisme.

Helena Bonals


Ets una capsa
una capsa que copsa
closca de clepsa
I al mig un forat negre
de foc i encens que mira

Kefas

diumenge, 6 de desembre de 2020

Fer el bé sense donar-se


 AGUS Larus ridibundus dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


T'estimaré fins a la mort,
després de l'instant que amb les ales
em vas fer sortir a la superfície,
però no em demanis res més.
Jo sóc aigua que et reflecteix,
i que va sempre més enllà, i prou.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...