Niporepte 297 Amor
dins Relats en català
Amor rodó,
creix de baix cap a dalt.
Les mans el xerren.
Helena Bonals
Les mans el xerren.
Els ulls encara més,
l'amor, amor.
Carme Rosanas
divendres, 3 de juliol de 2020
dilluns, 29 de juny de 2020
Roxane
 |
| Joliu Scilla liliohyacinthus |
Tan senzill com un poema:
l'únic que es queda amb mi
és la llengua, la forma,
les connotacions -no el sentit.
Que m'adrecin paraules boniques.
Tan costerut es fa?
Helena Bonals
Tan bell com un mot
tot el que es queda amb mi
és la poesia, l'expressió
l'idioma -el català.
Dona'm la mà
per poder respirar.
Xavier Pujol
Tan intens com un vers,
allò que es queda en mi
és l'anhel expressat,
profund i sincer
en la llengua que estimo.
Els mots em representen.
Carme Rosanas
diumenge, 21 de juny de 2020
Fer un toc
KANDINSKY Improvisation 7
dues ocasions a la vida
en què he estat
tocada i enfonsada.
Però tocada pel foc.
També sé que estic tocada
quan no em pertoca de saber-ho.
I estimo més com més
retoco els poemes.
L'amor m'ha tocat
com la loteria.
divendres, 19 de juny de 2020
Lloc buit
 |
| Niporepte 296 Barcelona- Portal de l'Àngel dins Relats en català |
El carrer calla,
la música és deserta.
Lloc per al vers.
la música és deserta.
Lloc per al vers.
En blanc
Estar en vena
a voltes és feixuc
i alegre alhora.
Helena Bonals
El pentagrama
calla com el carrer.
Notes esperen.
Carme Rosanas
El carrer és buit,
s'hi veu una ànima
meditativa.
Olga Xirinacs
dilluns, 15 de juny de 2020
A ulls clucs
Jo també somnio que algun dia
em pintin així, envoltada
de la meva segona edat d'or.
De passió grana, però, sobretot,
de tendresa verda sota els peus.
De raó masculina i intuïció femenina.
Amb un bes que ho connecta tot.
dijous, 11 de juny de 2020
Complementar-se
 |
| BIGAS, Joan Tall dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
No puc "compartir" res amb ningú.
Si et dono la meva mitja taronja,
em quedo sense mitja taronja.
Però, si escric un poema,
amb la teva lectura te'l pots fer teu.
O, al capdavall, sols romandrà
en la meva torre de vori.
La interpretació també
deu ser la mitja taronja
del qui crea.
La més àcida i dolça.
diumenge, 7 de juny de 2020
Compenetrats
 |
| Niporepte 295 Mr. G i senyora dins Relats en català |
Només tens la tendresa.
Qui el pot haver?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...