En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 24 d’agost de 2016

Dissenyadora

Jo descobreixo l'or
i en faig poema.
Vosaltres us enjoieu amb ell.

Els meus diamants
s'han de facetar una mica
per ser prou cristal·lins.

Perquè de diamant en brut
sense defectes només hi ha
el de la infantesa.

dilluns, 22 d’agost de 2016

Kafka

Si hom fos realment un indi, sempre apunt, i sobre un equí galopant, oblic en l'aire, vibraria breument a cada passa sobre la terra tremolosa, fins a desfer-se dels esperons, atès que no hi havia esperons, fins a desfer-se de les regnes, atès que no hi havia regnes, i al davant només ha vist la terra com un bruguerar segat a ran, ja sense coll ni caps d'equins.

Franz KAFKA, Desig d'esdevenir indi. Traducció d'Àlex Agustí


Atrapasomnis dins Relats en català

Voler ser indi,
amb una al·legoria
crear un món.

Helena Bonals


Pintats i amb plomes,
ens alcem en defensa
d'un món més digne.

Ramon Carreté


A ran de terra,
pels grans espais, ben lliures,
i els ulls als núvols.

Carme Rosanas

dissabte, 20 d’agost de 2016

Impotència



A vegades és lluna plena,
però no serveix de res,
perquè els núvols te la tapen.

A vegades dius alguna cosa,
però és igual,
perquè ningú escolta.

A vegades trobes la rosa,
però tant se val,
perquè es marceix.

dijous, 18 d’agost de 2016

Per amor a l'art

La meva escriptura feta llamp,
pot esdevenir també tro,
i copsar en cada imatge
aquell esclat entre cel i terra.

Faig tot el que sempre he volgut fer.
Amb un deix de melangia.

diumenge, 14 d’agost de 2016

Sang verda

Niporepte 186 dins Relats en català, Flors silvestres a l'alba


Té més de verd
que no pas de vermell
la meva aurora,
feta imatge en els camps.
El sol, amb timidesa.

dissabte, 6 d’agost de 2016

El cel es muda

Niporepte 185 dins Relats en català

Instants sublims
com l'enamorament.
Tant s'hi projecta!

Helena Bonals


Colors al cel,
per vestir-nos de festa.
Els ulls i el cor.

Carme Rosanas


El cel es muda
amb vestit d'alegria
pels ulls i el cor.

August Garcia


L'espurna esclata
i s'esvaeix, efímera.
El caliu queda.

Ramon Carreté


És el destí,
el coet sols s'entrega
quan espetega

KEFAS

dijous, 4 d’agost de 2016

Excés de sentiment

La sessió de circ ha acabat.
Un empleat de neteja escombra
les restes de llaminadures.
I dos espectadors romanen
als seus seients, captivats
encara per l'espectacle
que han pogut contemplar fa poc,
que voldrien allargar en la nit.
Contra tot pronòstic,
contra tota lògica,
encara que la vida empenyi,
jo també em quedo
quan tot és ja buit.