En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 19 de setembre de 2018

L'instant de felicitat

Ets com un viatge,
que només es gaudeix
abans, després de fer-lo.
Ets com un àpat de celebració,
tant de temps preparant-lo,
i en pocs minuts consumit.
Ets com unes oposicions,
cal anar-te darrere i darrere.
Però val la pena tot això,
tant com que aquest poema
s'acabi aquí.

divendres, 14 de setembre de 2018

Un poema

Com el blanc trencat,
com la lluna en la nit,
com el lloc que ocupa en la pàgina,
com una rosa en la neu.
No necessito res més
per tenir-ho tot.

dimarts, 11 de setembre de 2018

Aparentment de curta volada

Niporepte 249: Migració dins Relats en català

Sovint ens cal
anar en sentit contrari
per avançar.


L'etern Sísif

També els ocells
són quart minvant quan toca.
Però els enyorem.

dissabte, 1 de setembre de 2018

Amb la mirada en la llunyania

AGUS Santuari del Mont
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per fer poesia,
el millor és quan entremescles
el que dius amb el que vols dir.

Per estimar,
el millor és entremesclar
el sentiment amb la mètrica,
a la recerca de l'emoció.

Per viure,
el millor és la poesia,
encara que no arribis
mai a plasmar-la.

divendres, 24 d’agost de 2018

El migdia que no torna

No haver-li dit,
a la teva amistat romàntica
de la infantesa,
el d'allò més maca
que la trobaves.

No haver engegat el teu ex
de seguida que et vas adonar
del poc que t'estimava.

No haver escrit poesia
fins més enllà dels quaranta,
com Marcel Proust
a la recerca del temps perdut.

Molt més que d'allò
que pots haver fet,
sempre et penediràs
del que no has fet.

divendres, 17 d’agost de 2018

El terme mig

Recordo a vegades, encara ara,
la reprimenda que em va fer la meva mare
quan anava a travessar el carrer
mirant per on no venien els cotxes.
En aquesta vida cal saber
per on vindran les hòsties,
per la dreta o l'esquerra,
per ser molt dura o bé molt indulgent,
per ser massa intransigent
o bé massa complaent.

divendres, 10 d’agost de 2018

Ameba

No és defecte de fàbrica
el que jo sento.
Creia que havia
de ser com tothom.
Però platònicament
pots ser el capoll
de qui vulguis.
Ara sé que no estic sola.
No soc cap pedra foguera,
però visc de metàfores
davant la crua realitat.