En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 19 de setembre de 2019

Començar als quaranta

La poesia, que per a molts és foc de joventut,
m'ha tocat de veritat quan molts l'abandonen.
I jo li he contestat tan bé com he sabut.

Amb una cal·ligrafia que vol ser metonímia
de la bellesa interior del que escric.
Sense servir per la música,
la paradoxa és que tinc bona veu,
i un deix de lirisme entre versos.

El meu és un talent ja
que no coneixerà cap més crisi creativa,
per molt que deixi d'escriure, com d'estimar, 
el que és altament improbable.

[Demà passat, dissabte, és el recital a la Sala Serra Cooperativa de la plaça de la Vila de Parets del Vallès, a les 18h. Hi sou tots convidats!]

divendres, 13 de setembre de 2019

Jove promesa




Començar la casa per la teulada,
l'habitació per la vista,
l'esdevenidor pel passat.

Què faria jo sense el meu a priori?

dissabte, 7 de setembre de 2019

Flors amb ales

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
KEFAS


D'igual a igual.
La flor, que tu escrius,
jo la interpreto.

Helena Bonals


Como insecto
libo de las palabras.
Flor de otoño.

Fackel


La papallona
les ales del poema
lletra a lletra.

Xavier Pujol


La papallona és fràgil
i admirar-la és molt fàcil.

Olga Xirinacs

dimecres, 4 de setembre de 2019

Progrés enrere

Amazònia a fer punyetes dins Relats en català

Repte és fer versos
del pulmó de la terra
mudant a prosa.

Helena Bonals


Escriure prosa
d'un foc inacabable.
Mudant a llàgrima.

Carme Rosanas


Versos encara
d'un planeta impossible
entre les flames.

Xavier Pujol


divendres, 30 d’agost de 2019

Punts d'inflexió

Per què continuo sent una ombra,
si ja no soc invisible?
Per què no tinc diners,
però soc rica?
Per què tinc tan poca autoestima,
i alhora sé que soc gran?
Pregunteu-li-ho a l'Helena
de tres, de vint i un anys.

diumenge, 25 d’agost de 2019

dissabte, 17 d’agost de 2019

Paraules adients

Empro la poesia per esbravar-me,
per desfermar el que sé a ulls clucs.
Esmerço el poc lleure que tinc,
sempre atrafegada, a arrenglerar versos.
I em veig amb cor d'enfilar-me i reeixir,
per molts entrebancs que trobi.
Voldria encomanar als altres 
el saber estar-se de l'argent,
sense arribar a rovellar-se,
tot surant en el brollador
que trenca el glaç.
No em fa mai nosa, no faig d'esma
ni m'és feixuga la creativitat.
Em veig amb cor de passar via,
d'anar de dret en tot allò
que abans m'anava balder.
En definitiva, per a mi seria
esborronador no haver de menester 
la flassada de les metàfores,
que em fan lluent com un estel, pel cap baix.


Paraules en català que no s'haurien de perdre.
Les recuperem?

alinear ARRENGLERAR
descansar REPOSAR
desfogar-se ESBRAVAR-SE
deslligar DESFERMAR
invertir ESMERÇAR
manta FLASSADA
a cegues A ULLS CLUCS
ocellet MOIXÓ
per exemple COM (ÉS) ARA
retrocedir RECULAR
preguntar DEMANAR
tallar el pa LLESCAR
gratis DE FRANC
barat BÉ DE PREU
atrevir-se VEURE'S AMB COR
boda CASAMENT, NOCES
com a mínim PEL CAP BAIX, SI MÉS NO
necessitar HAVER DE MENESTER
almenys SI MÉS NO
anar de pressa PASSAR VIA
bebé NADÓ
flotar SURAR
llaga NAFRA
oci LLEURE
parentesc PARENTIU
plata ARGENT
sortidor BROLLADOR
tirants ELÀSTICS
utensili ESTRI
verdader VERITABLE
preferir ESTIMAR-SE MÉS
oxidar-se ROVELLAR-SE
els joves EL JOVENT
inclinar DECANTAR
horrorós ESGARRIFÓS, ESBORRONADOR
freqüentment SOVINT
folgat BALDER
excepte LLEVAT DE , TRET DE , FORA DE
directament DE DRET
confiar en REFIAR-SE DE
contagiar, ENCOMANAR
despentinat ESCABELLAT
estrella ESTEL
gel GLAÇ
naturalesa NATURA
rascar GRATAR
tossir ESTOSSEGAR
usar FER SEVIR, EMPRAR
abstenir-se de ESTAR-SE DE
adequat ADIENT
brillant LLUENT
encongir ARRONSAR
fila RENGLE
hàbil, habilitat TRAÇUT, TRAÇA
lamentar SABER GREU
lamentar-se PLÀNYER-SE
maquinalment D'ESMA
trampa PARANY
xocar TOPAR
animar ENCORATJAR
característica TRET
destorbar FER NOSA
dificultat ENTREBANC
gotejar DEGOTAR
ocupadíssim ATRAFEGAT
pesat FEIXUC
pujar ENFILAR-SE
rodejar VOLTAR, ENVOLTAR
tancar (els ulls) ACLUCAR
triomfar REEIXIR

A practicar! Que bonica és la nostra llengua!
(Trobat a les xarxes)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...