Metapoema

Com un molí d'aigua
al costat d'un riu,
prenc una part de la vida
per fer-ne poesia.
I quan visc, la poesia
m'és tal emparament,
tant d'anada com de tornada,
que no entenc com ningú
no en pot prescindir.

Terrible bellesa

niporepte-251 1er doctubre
dins Relats en català

Ens trepitgeu
com a uns escarabats.
Però sou vosaltres,
insectes monstruosos,
la llei de Kafka.

Efectes secundaris

El món sempre ha estat igual.
El meu món, sobretot.

Primer em diuen que m'estimen,
després que m'aprecien
o em tenen afecte,
i a continuació em menyspreen.

Però el rebuig que això em genera
primer em farà mediocre,
després em donarà talent,
i al final seré genial.

Molt de gust

Niporepte 250 Hola, amic! dins Relats en català

La lletra impresa
vol el traç natural,
les mans tan fràgils
i el teu primitivisme
sempre es donen la mà.

L'instant de felicitat

Ets com un viatge,
que només es gaudeix
abans, després de fer-lo.
Ets com un àpat de celebració,
tant de temps preparant-lo,
i en pocs minuts consumit.
Ets com unes oposicions,
cal anar-te darrere i darrere.
Però val la pena tot això,
tant com que aquest poema
s'acabi aquí.

Un poema

Com el blanc trencat,
com la lluna en la nit,
com el lloc que ocupa en la pàgina,
com una rosa en la neu.
No necessito res més
per tenir-ho tot.

Aparentment de curta volada

Niporepte 249: Migració dins Relats en català

Sovint ens cal
anar en sentit contrari
per avançar.


L'etern Sísif

També els ocells
són quart minvant quan toca.
Però els enyorem.