En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 13 de juny de 2021

Recurs literari

Deix de bellesa
que es reflecteix en tu,
plàstic, progrés.
Helena Bonals



 RUIZ, Eliseo Barcelona dins 


Deix del passat
que dus a través teu,
disseny, progrés.

dissabte, 5 de juny de 2021

Després del llamp


 Antoni Després de la tempesta 


El temporal
l'han construït els versos:
aclarir el cel
és cosa de l'intèrpret,
de qui en fa la lectura.

dimecres, 2 de juny de 2021

Antic

Masia a Gallecs dins Col·lecció de moments

Com la infantesa,
com l'autenticitat més pura,
com la terra que trepitgem
com les arrels amagades,
com la feina feta i la resistència,
com l'aliment del cos i de l'ànima.
Així: una masia.

Carme Rosanas


Com llegir el que tenies a dins
com reconèixer-t'hi
com trepitjar la mateixa terra
com coincidir en les arrels...
Així és la teva poesia.

Xavier Pujol


Com un clàssic,
com allò al que sempre tornes,
com el que s'imposa a tot,
com un cop de geni.
Així són els teus records.

Helena Bonals

dissabte, 29 de maig de 2021

En l'inconscient


 Niporepte 322: Un fet quotidià: la mort


No vols pensar-hi,
però oblidar el futur
no el fa menys cert.
Es pot morir d'amor
sense arribar a saber-ho.

dissabte, 15 de maig de 2021

Una cosa molt gran



Com una d'aquelles rajoles hidràuliques
que sap fer-se vella, o sigui, que no se'n fa.
Sempre tan estètica, ara torna a ser de moda,
com el que no passa mai, com el nom d'Helena.
M'han trepitjat, i m'he descolorit, però això
m'ha afegit l'encant de les coses rústiques.
Sóc a sota de tot però amb la mirada als núvols,
igual que sóc feta de quadrats i arabescos.
Connecto amb el passat, celebro el present.

dilluns, 10 de maig de 2021

Fràgil esclat


 FREDERIC Proves 


Una rosella és a una rosa
com un diamant sense polir 
a una joia acabada.
Però, tot i ser més continguda,
és la protagonista de la primavera.
La seva senzillesa, la seva austeritat,
la seva manca de pretensions,
és el que més enamora.
I si la trobes a mils 
en un camp d'espigues verdes,
ja no et cal res més
per saber què és la bellesa.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...