En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 17 de juny de 2018

Entusiasta indiferent

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Primer de tot, la boira.
Després la rosada,
i més enllà també és desenfocat.
Però si t'allunyes d'un quadre impressionista,
és quan el veuràs amb claredat.
Sí, fa més de quaranta anys,
però és com si fos ara.

Hi ha alguna amistat que és absoluta,
i s'estima més que cap home,
tot i no necessitar el que és físic,
o precisament per això.

Com la camisa de l'home feliç
que no du camisa,
jo cerco aquell que em fa tornar
a la infantesa, que no em vol pel meu cos.

Crec que tinc prou talent
per ser estimada per això.

dilluns, 11 de juny de 2018

El setè art

Hi ha un consell al qual
no faré cas mai més.
I és el de, si algú em fa gràcia,
anar-me'n al cine amb ell.
A veure què tal.

No, jo vull sentir l'a priori,
saber que amb aquella persona
serà com a les pel·lícules,
perquè, encara que no pugui ser,
podré estimar-la com a espectadora,
sense fer mal a ningú.

Després vindran els crítics
a fer-me justícia.

dimecres, 6 de juny de 2018

dimarts, 5 de juny de 2018

Tenir-ho clar

Treballar sense plaer ni goig és molt dur,
escriure sense publicar un mèrit,
estimar sense haver l'altra persona és fer-ho de debò.

Les convencions són per lluitar-hi en contra.

dijous, 31 de maig de 2018

Intempèrie

JUANJO, Coneixes Granollers?
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Fer un poema
sempre és millor que viure.
El cel, més bell,
amb núvols, que l'hotel.
Tres o infinits estels.

Helena Bonals


Doncs, a vegades
escriure, i a vegades
viure i viure.
Com reflex de miralls,
com camins paral·lels.

Carme Rosanas

dissabte, 26 de maig de 2018

diumenge, 20 de maig de 2018

L'arrel de tota saviesa

La meva prehistòria,
el que vaig tenir el privilegi de viure,
és com la pauta
en aquest full on ara componc.
Tota la meva joia d'escriure
prové del que em dicta el passat.
No puc redactar sense el marge
que permet de respirar el text,
ni sense l'espai de vers
que em permet d'allargar
el sentit del poema
cap a l'horitzó on es troben
el record i el somni.
Jo, com Carner,
també sóc de cor fidel.