En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 25 de desembre del 2024

Entre terra i cel


AGUS Postals Granollerines
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Entre terra i cel, la vida.
Entre potes i respatller, el seient.
Entre creador i intèrpret, l'art.

Una escletxa entre els núvols.
la verdor contra el ciment,
el repòs del caminar.

8 comentaris:

  1. Entre la vida i la mort, l'instant present.

    Carme

    ResponElimina
  2. Un descans pel silenci i el bullici dels pensaments.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  3. "El repòs del caminar", aquest banc és com un regal de Festes. Encara per desembolicar.

    ResponElimina
  4. És veritat, Xavier! No me n'havia adonat! L'essencial, que és invisible als ulls.

    ResponElimina
  5. Està bé, la metàfora. Si l'important és el creador, també és cert que sense intèrprets (lectors, espectadors, oients) l'art no tindria sentit. I l'art com a lloc de repòs per reprendre l'alè abans de continuar fent camí: creant, els creadors, i interpretant, els receptors. Que no pari!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...