En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 28 de setembre del 2024

Sense retorn


Imatge dins 
Associació Fotogràfica Jaume Oller



Sempre m'han dit que soc molt exigent en tot.

Això és la meva virtut tant com el meu defecte.

I també em poden dir que soc ofensiva de tan perfecta,

malgrat que no soc gens perfeccionista.

És el que prové de la meva solitud i m'hi torna,

una vegada rere l'altra; el que m'ha dut a escriure,

just quan la vida començava a escapar-se'm de les mans.

Que per a mi l'entramat no cedeix, ni l'estigma minva.

Però l'equilibri d'aquest festejador buit

és el que ningú no em podrà prendre mai.

Que soc tan digna de la joia com l'alba que neix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...