En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 9 de desembre del 2024

La persiana, no del tot tancada

aquesta reconciliació sublim dels temes més enllà de qualsevol dissonància
André Maurois Un art de viure




Fotografia d'un amic meu

Com el negatiu d'un llibre obert,
amb un espai de prosa que és fet d'estels.
Com un gratacels que rebutja la tibantor,
i enyora la bona vista en cada petita finestra
que voldria plagiar l'enlluernament del passat.
Perspectiva cavallera en dos plans 
que es complementen, que són llum per igual,
i de cap dels quals se'n pot prescindir.
La cambra de tardor més lírica 
que cap joventut ha gosat somniar.

17 comentaris:

  1. En el contrast hi cap la reconciliació, Helena, i en la reconciliació, l'harmonia. I encara que ens vulguin fer creure el contrari no ens ho creurem.
    Abraçada!

    ResponElimina
  2. M'agrada molt el que dius: " espai de prosa que és fet d'estels."
    Les teves lletres són de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier. Normalment ho és la poesia, de feta d'estels. Jo he volgut dir-ho diferent.

      Elimina
  3. Sempre m'ha agradat que les persianes no estiguin del tot tancades.

    Potser perquè suggereixen tantes coses com tu dius en el poema.
    Preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Aquest títol és manllevat de Ferrater, m'agrada molt de manllevar els títols.
      La resta, que trobes preciosa, és tota meva, i de la imatge i la persona que l'ha inspirat.

      Elimina
  4. M'agrada especialment la frase inicial, "Com el negatiu d'un llibre obert", que per si sola, ja descriuria notablement la imatge simbòlica de la fotografia que acompanya el teu escrit. Molt ben torbat !.
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
  5. M'agrada molt això de l'espai de prosa fet d'estels, i la vista de les finestres que voldria plagiar l'enlluernament del passat. No es pot prescindir del yin i el yang: és en la confluència dels opòsits on rau l'equilibri del Tot. Molt bon poema.
    La cambra de tardor ens remet clarament a Gabriel Ferrater, però la lírica de campa em fa pensar també en Carles Riba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      El títol sí que és manllevat directament de Ferrater. Moltes gràcies!

      Elimina
  6. La foto és original i m'implica que és un llibre obert amb dos contrasts diferents. Ah!, sí, el final implica que és líric el contingut. Quanta fantasia has tingut, Helena.
    Molt bé. M'ha agradat.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto és més bona que no el meu poema, Rafael.

      Elimina
    2. Hola, Helena: Sí, portes raó, que la foto és estupenda.
      Gràcies per la teua informació.
      Bona nit.

      Elimina
  7. Res més podria dir del que han dit, més que m'agrada molt.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Aquest poema em va sortir de l'ànima, poc després de.veure la foto als estats del Whatsapp, i perquè tenia el temps que necessitava per escriure"l, aquell dia no treballava. Va com va.

      Elimina
  8. M'agrada la lírica de la cambra
    Els contrastos i els contrallums
    I com no, l'anhel fe bones vistes ( perspectives)

    Felicitats

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...