Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Talment un escriptor que dedica
la jornada a escriure prosa,
una paret feta de de narració, de racionalitat,
però esquitxada de llocs buits de tant en tant.
Així jo dedico la major part del temps
a tasques prosaiques, a anar endavant,
però és quan reposo un moment
que vesso la bellesa que duc dins,
que expremo l'oliva, la meva edat d'or.
Que al fons de tot el que hem viscut
i el que ens queda per viure
hi ha la poesia.
Per sort, la poesia ens salva. Petons.
ResponEliminaDigues-m’ho a mi, cantireta! Petons!
EliminaLa poesia, generalment, augmenta algunes emocions cap al positivisme.
ResponEliminaXavier,
EliminaDiuen que és cosa de torturats, la poesia, a mi em fa molt feliç.
Aquesta poesia que has compost és tota una admiració que portes dins de tu, on tens la bellesa a flor de pell.
ResponEliminaEl que més m'ha agradat és "vesso la bellesa que duc dins".
M'ha agradat molt com la descrius.
Salutacions molt cordials.