En el principio -en el de verdad, el nuestro el de cada uno- fueron los trazos lenta domesticación de mano y mente que debían copiar unas imágenes provenientes de un lejano planeta llamado alfabeto trazos que costaba ajustar al método -¿recuerdas la caligrafía?- porque la mente o la mano o el sueño del niño buscaba su encarnación por inercia en el caos de donde procedía aquellos trazos ya disparatados ya ordenados sin fin salpicando de chapones de tinta un cuaderno y otro y hasta su bata colegial fueron dibujando palabras palabras primero bajo patrones y estereotipos y las palabras viajaban en cada línea a un sonido interior que se repetía silábicamente pero que llamaba a la puerta de una gran pizarra profunda cargada de posibilidades denominada pensamiento hoy ya provecto me doy cuenta que todo aquello fraguó la gran familia del hombre trazos palabras ideas que han removido toda su vida sentidos emociones sentimientos un mundo íntimo que aún hoy se reivindica ácrata y digno frente a la barbarie
Ha sido una ocurrencia por asociación de ideas que me sugerían tu poema. Estas cosas pasan y lo divertido es coger el pájaro al vuelo. Gracias por el estímulo.
Una foto molt original, que en fa pensar. Entenc que vas nedant entre versos, però res més. La xica de la foto vol passar, però no deu, perquè té un stop. No ho he acabat d'entendre el teu poema, a pesar que m'ha agradat molt. I també el trobi original. El poema de Fackel, és extens i a la vegada original. No ho entenc. Gràcies per compartir.
Carme, Disculpa, però jo no ho veig així. Els dos darrers versos els he plagiat del que una vegada vaig llegir sobre Paul Klee, que l'home té tanta por de les forces desencadenades com de la presó. Jo sóc exactament d'aquesta manera. Cerco el terme mig que només es troba anant d'un costat a l'altre, no pas amb el camí del mig que seria el més lògic d'entrada.
M'agrada això de nedar en els versos, encara que no puguem volar en la vida. Difícilment podríem volar amb el cos, però als humans ens queda l'art, la poesia, per ajudar-nos a volar en l'esperit, i així ser lliures... en la mesura que es pugui. Les circumstàncies ens determinen i ens coarten, l'entorn ens eixala; però en la poesia podem volar. "I believe I can fly", que cantava algú. L'esclau alliberat i les forces desencadenades m'han evocat inevitablement el Django de Tarantino.
ResponEliminaEn el principio -en el de verdad, el nuestro
el de cada uno-
fueron los trazos
lenta domesticación de mano
y mente
que debían copiar unas imágenes
provenientes de un lejano planeta llamado
alfabeto
trazos que costaba ajustar al método
-¿recuerdas la caligrafía?-
porque la mente o la mano
o el sueño del niño buscaba su encarnación
por inercia en el caos
de donde procedía
aquellos trazos ya disparatados ya ordenados
sin fin salpicando
de chapones de tinta un cuaderno
y otro y hasta su bata colegial
fueron dibujando palabras
palabras primero bajo patrones y estereotipos
y las palabras viajaban en cada línea
a un sonido interior que se repetía
silábicamente
pero que llamaba a la puerta
de una gran pizarra profunda cargada
de posibilidades denominada
pensamiento
hoy ya provecto me doy cuenta
que todo aquello fraguó la gran familia
del hombre
trazos palabras ideas
que han removido toda su vida
sentidos emociones sentimientos
un mundo íntimo que aún hoy
se reivindica
ácrata y digno
frente a la barbarie
Fackel,
EliminaAixò ho acabes d'escriure? Em trec el barret! El que escrius és més fort que la barbàrie que menciones al final.
Ha sido una ocurrencia por asociación de ideas que me sugerían tu poema. Estas cosas pasan y lo divertido es coger el pájaro al vuelo. Gracias por el estímulo.
EliminaJo també he agafat l'ocell al vol, d'entrada només tenia els dos primers versos, i les ganes d'escriure sobre la imatge.
EliminaUna foto molt original, que en fa pensar. Entenc que vas nedant entre versos, però res més. La xica de la foto vol passar, però no deu, perquè té un stop. No ho he acabat d'entendre el teu poema, a pesar que m'ha agradat molt. I també el trobi original.
ResponEliminaEl poema de Fackel, és extens i a la vegada original. No ho entenc.
Gràcies per compartir.
Rafel,
EliminaÉs el contrast o ambivalència entre el lliure albir i el determinisme, del que vull parlar.
Rafael
EliminaTé molta força aquesta imatge com el teu poema.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaMoltes gràcies! No s'havia publicat el teu comentari, com sol passar.
Em quedo amb el costat positiu de cada estrofa. Nedar amb els versos, la llibertat i les forces desencadenades.
ResponEliminaSempre és bo mirar-ho d'aquesta manera contraposada.
Carme
Carme,
EliminaDisculpa, però jo no ho veig així. Els dos darrers versos els he plagiat del que una vegada vaig llegir sobre Paul Klee, que l'home té tanta por de les forces desencadenades com de la presó. Jo sóc exactament d'aquesta manera. Cerco el terme mig que només es troba anant d'un costat a l'altre, no pas amb el camí del mig que seria el més lògic d'entrada.
"Em moc entre les forces "
ResponEliminaEt mous... endavant!
Faig el que puc, Xavier. Moltes gràcies!
EliminaM'agrada això de nedar en els versos, encara que no puguem volar en la vida. Difícilment podríem volar amb el cos, però als humans ens queda l'art, la poesia, per ajudar-nos a volar en l'esperit, i així ser lliures... en la mesura que es pugui. Les circumstàncies ens determinen i ens coarten, l'entorn ens eixala; però en la poesia podem volar. "I believe I can fly", que cantava algú.
ResponEliminaL'esclau alliberat i les forces desencadenades m'han evocat inevitablement el Django de Tarantino.
Desconec aquesta referència a Tarantino, Ramon. Tots som minusvàlids en alguna cosa, però no tots sabem fer poesia.
ResponElimina