COCA, Josep
Guanyador PremiInstapoemaMMP2024
Diuen que si regues massa
un arbre no et donarà fruits.
Però aquesta galleda de quan era petita,
plena de les meves llàgrimes contraproduents,
ha retingut per al meu futur
un pòsit de la bellesa que vaig conèixer.
La dels tres anys en els tres anys,
amb aquella sort del principiant.
Que he convertit en la meva
"inexhaurible tinta blava de l'aigua",
part d'un altre poema,
el qual beu del mateix.
És difícil, però crec que he aconseguit
de transmutar el dolor,
fet d'ones concèntriques
que es van diluint.
Castells d'aigua salada. Paletades depoesia.
ResponEliminade poesia.
EliminaXavier,
EliminaMolt i molt ben trobat! Tot i que l'aigua en principi dilueix la sorra, és una paradoxa.
Sueño de noche
ResponEliminaque arrojo guijarros
que chapotean.
(transmutar el dolor,
fet d'ones concèntriques )
Fackel,
EliminaAquests còdols topant amb l'aigua em recorden les pantalles de molts mòbils. Sempre fan poesia, com la del teu haiku. Per això ho somnies de nit, el territori dels versos.
Definitivament l'aigua és font de vida.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaQuan hi ha inundacions no...
La dita que escrius de títol em fa pensar. El poal està ple gràcies a la paleta que sempre s'ompli d'aigua de poesia.
ResponEliminaRealment molt original.
Moltes gràcies, Rafael, només he seguit fil per randa el que diu la imatge.
EliminaT'expliques a tu mateixa, amb transparència poètica...
ResponEliminaUna abraçada, Helena!
Carme,
EliminaÉs tal i com sóc, i voler ser el que ets és la primera norma per ser feliç.
M'agrada molt això de retenir "per al meu futur / un pòsit de la bellesa que vaig conèixer", i això de "la inexhaurible tinta blava de l'aigua", referent d'un poema teu que no conec o no recordo; i els quatre versos finals, magnífics.
ResponEliminaRamon, em vaig equivocar, no és el títol d'un poema, n'és part d'un vers:
ResponEliminaRecolliment d'estiu
Passa així el temps.
Et banyes, toca el sol,
la ploma als dits.
I aquella inexhaurible
tinta blava de l'aigua.
Si el recuperes amb el cercador veuràs la imatge que l'inspira.
I moltes gràcies pels elogis!
M'agrada, m'agrada molt.
EliminaRamon, La inexhaurible tinta blava de l'aigua és com m'agradaria que es digués un llibre meu.
Elimina