AGUILERA, Rafael Façana i balcó
De les flors blanques de l'amistat
i les roges de la passió.
De l'obrir-se enfora,
tant com el reflectir la llum de l'altre.
De recolzar-se en els versos
sense negar la realitat.
Per què s'ha d'escollir sempre
si es pot tenir tot,
com en aquest rosat del fons?
Creo serlo todo.
ResponEliminaMe miro al espejo.
Pero no me veo.
Fackel,
ResponEliminaEntre desig i realitat hi ha una distància considerable.
Igualment seguim escollint.
ResponEliminaEl teu comentari fa pensar, Xavier.
EliminaDe vegades per decisió pròpia i altres forçats, però sempre acabem triant...
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaD’un costat cap a l’altre, s’arriba al terme mig.
Entre amistat i passió. Un poema preciós que dona per a molt. Jo penso que no sempre es pot escollir tot. Té unes metàfores precioses.
ResponEliminaCordialment.
Qui tot ho vol tot ho perd, diuen, Rafael. Moltes gràcies!
EliminaSeguint el comentari del Xavier, jo diria que si es pot tenir tot, per descomptat que escollim tenir-ho tot. I jo ho penso exactament així, qui no ho faria?
ResponEliminaCarme,
EliminaEl que és segur és que respecte aquesta imatge seria difícil de dir-ne més coses!
Magnífic poema. Certament, tenim dret d'aspirar a tenir-ho tot, per què no? M'ha recordat el Comte Arnau de Maragall, que no volia renunciar a res:
ResponElimina"Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s'inflama,
seràs astre rutilant,
seràs home sobre-home,
perquè en tens la voluntat."
Gran Maragall, Ramon.
EliminaNo sempre es pot tenir tot, Helena, i ens veiem obligats a triar, i no sé si entre l'amistat i la passió hi ha aquesta possibilitat. Però està bé que, gràcies a la imatge, per una vegada puguem conciliar i trobar el punt mig en aquest rosat.
ResponEliminaBon Nadal, Helena, i una abraçada!
Per un instant, a vegades ho pots tenir tot. Bon Nadal, Teresa!
Elimina