AGUILERA, Rafael Façana i balcó
De les flors blanques de l'amistat
i les roges de la passió.
De l'obrir-se enfora,
tant com el reflectir la llum de l'altre.
De recolzar-se en els versos
sense negar la realitat.
Per què s'ha d'escollir sempre
si es pot tenir tot,
com en aquest rosat del fons?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada