Molt reflexiu i inspirador... M'agrada molt i no he pogut evitar de fer-ne la meva versió.
Em quedo immòblil, quieta, fixant aquell instant sublim on el passat i el present es troben, on el gris i el blau es barregen i la buidor es fa plenitud. Viure amb placidesa li pren i li dona sentit a la vegada a aquest amor assenyat, generós i desprès a parts iguals.
Carme, Jo no trobo per enlloc aquest amor "assenyat, generós/ i desprès a parts iguals". Tots som minusvàlids en alguna cosa, ens deien a la carrera. Sóc una inadaptada, però per això faig poesia.
Segueix una línia molt dreta i ben marcada el seu camí.... però, tampoc és massa dolent, prendre alguna línia que es torça una miqueta i provar destins improvisats. Bona setmana ;)
Un poema molt ben inspirat i original. A mi em diu que arribes amb els teus sentits en la línia recta entre passat i present. Que tinguis una bona nit.
Sí, senyora: sempre endavant, enllà, Excelsior, over the Rainbow... M'agrada això de "l'instant sublim / en què passat i futur es confonen" i "la buidor s'omple de sentit". Jo no hi he arribat mai (és com "l'inaccessible étoile"), però diria que allà la grisor hauria d'esdevenir un pletòric esclat de llum... No ho sé. El camí recte és la guia: si no ens redimeix, almenys segur que és un estímul per continuar tirant. "Nunca digas: no puedo más y aquí me quedo". Endavant!
Molt reflexiu i inspirador...
ResponEliminaM'agrada molt i no he pogut evitar de fer-ne la meva versió.
Em quedo immòblil, quieta,
fixant aquell instant sublim
on el passat i el present es troben,
on el gris i el blau es barregen
i la buidor es fa plenitud.
Viure amb placidesa
li pren i li dona sentit a la vegada
a aquest amor assenyat, generós
i desprès a parts iguals.
Moltes gràcies i una abraçada,
Carme,
EliminaJo no trobo per enlloc aquest amor "assenyat, generós/ i desprès a parts iguals". Tots som minusvàlids en alguna cosa, ens deien a la carrera. Sóc una inadaptada, però per això faig poesia.
Segueix una línia molt dreta i ben marcada el seu camí.... però, tampoc és massa dolent, prendre alguna línia que es torça una miqueta i provar destins improvisats.
ResponEliminaBona setmana ;)
Deus tenir raó, Artur.
EliminaRecte procediment, sol o acompanyat. Fins i tot d'això se'n pot fer poesia.
ResponEliminaXavier,
EliminaAixò segur. Tothom estima com pot.
Recte fa de més bon respirar. Sempre dreta, estimada, a pesar de tot. T'abraço molt fort.
ResponEliminaMoltes gràcies, cantireta, una abraçada per tu.
EliminaUna bona semblança, molt ben trobada.
ResponEliminaAbraçadeta,
Olga
Olga,
EliminaLa poesia és en l'escaiença de les coses, deia Mossèn Ballarin.
De tant en tant, desviar-se del camí principal ens pot enriquir la vida.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
ResponEliminaperò sempre tens un punt de remordiment.
Confusa senda
ResponEliminadonde me iniciaron.
Estoy y no soy.
Sigo andando
como gato curioso.
Tenues maullidos.
M'agraden molt, Fackel!!! Aquest "Estoy y no soy"!
EliminaUn poema molt ben inspirat i original. A mi em diu que arribes amb els teus sentits en la línia recta entre passat i present.
ResponEliminaQue tinguis una bona nit.
Molt ben interpretat, Rafael!
EliminaSí, senyora: sempre endavant, enllà, Excelsior, over the Rainbow... M'agrada això de "l'instant sublim / en què passat i futur es confonen" i "la buidor s'omple de sentit". Jo no hi he arribat mai (és com "l'inaccessible étoile"), però diria que allà la grisor hauria d'esdevenir un pletòric esclat de llum... No ho sé. El camí recte és la guia: si no ens redimeix, almenys segur que és un estímul per continuar tirant. "Nunca digas: no puedo más y aquí me quedo". Endavant!
ResponEliminaEts un pou sense fons, Ramon.
Elimina