En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 de setembre del 2024

El meu motor intern


AGUS, Paisatge

Arrel d'estimar una persona
d'una gran bellesa física,
he desenvolupat un gran
sentit de l'estètica.
Per les emocions, per l'idealisme.
Com els gira-sols de Van Gogh,
allò que els fa moure.

10 comentaris:

  1. Los ojos miran.
    Más allá de miradas, sentimos.
    La belleza es a la carta.
    ¿Es la Estética el espacio donde confluimos
    los humanos?
    Pero ay de la supuesta belleza si no la observamos
    en toda su hondura.
    Porque la belleza no es apariencia:
    es comprobación.
    ¿Estará llamando a la puerta la Ética
    para sacarnos de dudas?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, fas pensar molt, Fackel! La bellesa exterior no compta si no té un interior bell també. Però ens enamorem dels guapos, dels que viuen prop nostre i dels que pensen com nosaltres, diuen.
      I “L’amor entra pels ulls i els ulls el xerren”.

      Elimina
  2. Està clar que els ulls són els primers en veure la bellesa, però moltes vegades la bellesa física no té res a veure amb la que porta a l'interior. En el cas de les persones, em preocupa o m'ocupa més la seva bellesa interna.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Pot semblar superficial, però jo necessito per estimar que les persones vesteixin bé, encara que no siguin especialment maques.

      Elimina
  3. És bo de saber allò que ens fa moure, perquè no pas a tots ens fa moure el mateix.

    A mi, com diu la Paula, també em preocupa i m'interessa més l'interior de les persones, la bellesa interior que la de fora, sigui física o del vestir... ni m'hi fixo, jo, en com van vestides les persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius em sorprèn,, perquè tu tens molt de sentit de l’estètica en les teves il•lustracions, Carme.

      Elimina
  4. A veure, Helena, qui és aquest Adonis que t'ha provocat aquesta erupció estètica? Espero que sigui tan bell per dins com per fora, eh? I que com els girasols de Van Gogh, no se't giri d'esquena a la nit.

    ResponElimina
  5. Teresa,
    Això no ho puc explicar, "la bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets", deia Oscar Wilde.
    Tenia molta joia de viure, però no era tan bona com jo, aquesta persona, de totes maneres. Ha estat la meva part de felicitat a la vida, que només revisc de manera continguda amb la poesia.

    ResponElimina
  6. Una no pot viure sense l’altra, Xavier.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...