AGUILERA, Rafael Riera d'Arbúcies
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
La llum inclinada
del sol a la tardor
s'ha fet present
al mig del fràgil pont
que va de tu a mi.
Un sol raig entre els arbres
que val per a tota una vida.
Els arbres de l'art,
la vida en el riu que corre.
El nostre peculiar
pont de Madison.
Els ponts acostumen a unir dues ribes. A una d'elles hi ha el romanticisme.
ResponEliminaXavier,
EliminaPerò en aquest cas les dues ribes es complementen com dues mitges taronges, encara que una riba sigui més romàntica, la meva. Perquè, tot i les diferències, pertanyen al mateix pla moral. Com la música i la poesia.
El riu m'ha fet pensar en el Bridge Over Troubled Water de Simon & Garfunkel: allò de "when darkness comes and pain is all around". En temps de tragèdies, sona potser imprudent cercar referents literaris, com ara "la desbocada força dels cavalls de l'aiguat" d'Espriu, o que "al meu país la pluja no sap ploure", de Raimon (qui també havia dit, com tu mateixa, que "l'aigua és sempre vida"). Els ponts són fràgils, però mentre resisteixin uneixen; i m'agrada que el raig de sol valgui per tota una vida, la vida que corre enmig dels arbres de la poesia, fins i tot quan el corrent s'endugui algun pont... que tard o d'hora algú podrà reconstruir.
ResponEliminaRamon,
Eliminaa mi m'agrada de creure que quan algú et fa feliç és com un raig de sol, no pas com aquest astre sencer. I tot i això el sentiment és molt gran, en una cosa tan petita.
Que fràgils són, ben sovint, els ponts que uneixen les persones!
ResponEliminaI malgrat la fragilitat, a vegades, duren molt.
Un bon poema, Helena!
Sí, Carme, a mi ja fa molts anys que em dura, i és com Dante i Beatriu, que només s'havien vist dues vegades. Jo crec que aquesta persona es poden comptar amb els dits de la mà les vegades que l'he vist.
EliminaUn poema, al meu parer, molt romàntic.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
És que Els ponts de Madison County és una obra molt romàntica, sa lluna. Sempre he pensat que el títol no és només el nom d'un lloc.
EliminaTot un senyal, un punt de trobada ...
ResponEliminaBona setmana ;)
Molt ben dit, Artur. Hi ha pocs instants com el d'aquesta fotografia.
EliminaLa llum que s'il·lumina en la tardor aplega al teu cor. Sap que hi ha vida en el pont de Madison. Preciós i amorós.
ResponEliminaBen plantejat, Helena.
Que passes una bona setmana.
Rafael,
EliminaÉs maca la tardor per ella mateixa, i perquè em parla d'aquesta tardor de la meva vida.