Un tanto críptica la frase, sus razones tendrá la autora. (¿No, por ser negativo? ¿No, porque no se merece ser reconocido? ¿No, porque niega a los demás? ¿No...n nato?)
Fackel, Com passa amb Ferrater, el motor constant de la meva poesia són els meus amors frustrats. A això em refereixo. Sóc una inadaptada, però per això mateix també dec ser poeta. Un cop, algú que no recordo, em va dir que la moneda no té perquè caure sempre del cantó creu. Però per a mi mai és cara. Potser és que sóc massa exigent. I m'agraden més els llibres que no les persones. O sigui que ja m'està bé, al capdavall.
Gracias por esa sinceridad. ¿Habrá monedas que tengan dos cruz en lugar de lo habitual? ¿U otras que tengan dos caras? Mira que he vista monedas de todas las épocas, incluso de la antigua Grecia. Acaso sea como los tréboles de cuatro hojas, que no es frecuente pero se dan casos. Me hiciste pensar. Por otra parte es una buena temática la que señalas para hacer poesía o lo que sea. Mi opinión y experiencia personal es que las frustraciones, fracasos, pérdidas o abandonos enseñan mucho y propician recursos literarios.
Fackel, Diuen que s'aprèn més dels errors que no dels encerts. A mi em serveixen tots dos. Jo voldria que la moneda caigués de gairell per uns instants, de manera que no fos ni cara ni creu, i tenir-ho tot. El que és molt difícil que passi.
Així com hi ha la poesia en prosa i la prosa poètica, també hi deu haver microrelats poètics. El teu m'ha recordat Emily Dickinson: Sunshine was a sweet place— I liked to stay— But Morn—didn't want me—now— So—Goodnight—Day! (El sol ixent era un lloc dolç; / m'agradava estar-m'hi./ Però ara el matí ja no em vol, / així que: bona nit, dia!").
M'agrada moltíssim aquest poema de l'Emily Dickinson, com molts altres d'aquesta autora, Ramon. M'han regalat per al meu aniversari Una ardiente bruma, que és d'ella.
Tens raó que el sol està per a viure i il·lumina a tots. M'agrada molt la frase que has escrit. I això de què t'agraden més els versos, que a les persones. Molt ben reeixit, Helena. No sé què dir-te més, però m'ha emocionat. Molt bé, la frase. Una abraçada. Rafael
Un tanto críptica la frase, sus razones tendrá la autora. (¿No, por ser negativo? ¿No, porque no se merece ser reconocido? ¿No, porque niega a los demás? ¿No...n nato?)
ResponEliminaFackel,
ResponEliminaCom passa amb Ferrater, el motor constant de la meva poesia són els meus amors frustrats. A això em refereixo. Sóc una inadaptada, però per això mateix també dec ser poeta.
Un cop, algú que no recordo, em va dir que la moneda no té perquè caure sempre del cantó creu. Però per a mi mai és cara. Potser és que sóc massa exigent. I m'agraden més els llibres que no les persones. O sigui que ja m'està bé, al capdavall.
Gracias por esa sinceridad. ¿Habrá monedas que tengan dos cruz en lugar de lo habitual? ¿U otras que tengan dos caras? Mira que he vista monedas de todas las épocas, incluso de la antigua Grecia. Acaso sea como los tréboles de cuatro hojas, que no es frecuente pero se dan casos. Me hiciste pensar. Por otra parte es una buena temática la que señalas para hacer poesía o lo que sea. Mi opinión y experiencia personal es que las frustraciones, fracasos, pérdidas o abandonos enseñan mucho y propician recursos literarios.
EliminaFackel,
EliminaDiuen que s'aprèn més dels errors que no dels encerts. A mi em serveixen tots dos. Jo voldria que la moneda caigués de gairell per uns instants, de manera que no fos ni cara ni creu, i tenir-ho tot. El que és molt difícil que passi.
Potser el teu Sol no et deixa veure a l'amor de cara, però segur que il·lumina la teva poesia...
ResponEliminaUna abraçada ;)
Artur,
EliminaM'agrada molt això que dius.
Una abraçada!
Molt bo! M'encanta aquesta brevetat tan intensa.
ResponEliminaBen expressat i amb molt de sentiment.
Carme,
EliminaÉs el tercer microrelat que faig, li he trobat el gust. I com que gairebé és poesia, tot i no ser en vers, l'he volgut penjar aquí.
Si escrius amb claror als mots, és que el sol també t'il·lumina.
ResponEliminaDeus tenir raó, Xavier.
EliminaM'agrada molt perquè m'hi veig...
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Ànimes bessones, sa lluna.
EliminaAixí com hi ha la poesia en prosa i la prosa poètica, també hi deu haver microrelats poètics. El teu m'ha recordat Emily Dickinson: Sunshine was a sweet place—
ResponEliminaI liked to stay—
But Morn—didn't want me—now—
So—Goodnight—Day!
(El sol ixent era un lloc dolç; / m'agradava estar-m'hi./ Però ara el matí ja no em vol, / així que: bona nit, dia!").
M'agrada moltíssim aquest poema de l'Emily Dickinson, com molts altres d'aquesta autora, Ramon. M'han regalat per al meu aniversari Una ardiente bruma, que és d'ella.
EliminaTens raó que el sol està per a viure i il·lumina a tots. M'agrada molt la frase que has escrit. I això de què t'agraden més els versos, que a les persones. Molt ben reeixit, Helena.
ResponEliminaNo sé què dir-te més, però m'ha emocionat.
Molt bé, la frase.
Una abraçada.
Rafael
M'agrada que t'hi emocionis, Rafael!
EliminaGràcies, Helena.
ResponEliminaQue passes una bona nit.
Una abraçada.