En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 20 de juliol del 2024

A misses dites


Niporepte 395 Blau

En el seu llenç,
l'artista s'hi capbussa.
Pigments ja secs.

Helena Bonals


En cada color
la mirada extensa.
Ensoñaciones.

Fackel

Són instants de vida
que em faran companyia
quan tu t'allunyis.

Kefas

16 comentaris:

  1. En cada color
    la mirada extensa.
    Ensoñaciones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Em fas pensar en la "mirada exacta" que ens deien a Història de l'art parlant de Cezanne.
      Te'l publico a dalt.

      Elimina
  2. T'ahs capbussat en el blau. En el blau de la Terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En posar la Terra en majúscula em referia al planeta, i el mar hi està inclòs. Crec que si la Terra és el Planeta Blau és degut justament al color que li infonen mars i oceans.
      Una abraçada, poeta.

      Elimina
  3. Capbussar-se, una paraula que em porta a lo més profund de l'aigua.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I també al més profund d'una pintura, sa lluna!
      Avui s'ha penjat el teu comentari!

      Elimina
  4. I si l'artista arriba tard i la pintura ja és seca, es queixa i és diu " A musses dites "! ;DD
    Bona setmana ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona, Artur. El que jo dic és que l'artista fa l'obra, s'hi capbussa, quan ja ha passat el que l'inspira, a posteriori, quan la pintura ja és seca.

      Elimina
  5. Quan la pintura ja seva, o sigui, és acabada, l'avantatge és que ens hi podem capbussar tots, mentre hi treballa, només l'artista, després hi ha blau per a tothom…

    Carme

    ResponElimina
  6. Són instants de vida
    que em faran companyia
    quan tu t'allunyis.

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kefas,
      Ja te l'he publicat a dalt. Té una certa relació amb el meu, però és millor, sempre fas els poemes amb un punt afegit de manca de literalitat.

      Elimina
  7. L'artista captura l'instant, que és efímer, i el fa reviure per sempre encara que ja s'hagi evaporat.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...