Està molt bé: "escletxa al cel / haiku inspirat"... I també m'agrada molt la represa que en fa la Carme: "la lluna partida / com un cor travessat". Excel·lent.
Hola, bona vesprada Helena: A mi m'ha semblat un poema molt ben inspirat, però no ho acabe d'entendre, Veig "el reflex del passat". En la lluna és el que més m'ha tret l'atenció. Un poema molt original. Que passes un bon diumenge. Salutacions.
Rafael, El "Reflex del passat" és perquè la lluna reflecteix "el sol de la infancia", que deia Machado. La resta estaria molt a explicar-t'ho. A mi em sembla força clar, si vols em dius què més no has entès.
Gràcies, Helena, per l'explicació. Ja li he agafat un poc el tema en el "haiku inspirat", perquè "el moment és culminant". Segon com diu Carme Rosanas, que ha escrit: "La lluna partida com un cor travessat". Els dos últims versos són com metàfores. Si pots em dius que significa tot aquest poema que m'ha agradat com t'has inspirat. Gràcies i bona nit. Rafael
Rafael: "Progrés i bellesa", perquè la Torre Foster de telecomunicacions ho és de progrés, al costat de la bellesa de la lluna plena. "Amor correspost", perquè aquesta lluna recorda dues mitges taronges. "Obra clàssica", perquè la lluna plena seria com una obra mestra, una obra rodona. "Escletxa al cel", perquè és com una finestra en la foscor. "Reflex del passat" ja t'ho he dit. "Perla genuïna", perquè la lluna és valuosa com una perla, a més de ser com ella de forma i color. "Haiku inspirat, per ser com un poema tan breu enmig del full. "Moment culminant", com el que passa cada quatre setmanes. "Blanc trencat", com el color cru, i perquè la torre trenca visualment en dos la lluna. "Punt i apart", perquè quan has trobat la teva lluna plena, ja no repetiràs amb un amor igual per molts anys que visquis. Espero que et serveixi.
"El progrés i la bellesa" estan comunicats en el progrés. Vols dir que l'amor és perfecte en la perla genuïna. La torre és centre visual cap a la lluna amb un gran amor. Una metàfora molt eleva, que no copsava. Gràcies. Salutacions cordials.
Que ben trobat! Jo hi veig una associació d'idees en un vers rere l'altre, però ja saps que de poesia en sé poc, Helena. A més, cada lector, una visió. I la que jo hi veig m'encanta. Una abraçada!
T'agafo el fil de la teva bella inspiració.
ResponEliminaLa fletxa i la diana
claror i penombra
la nit que se'n desdiu.
La lluna partida
com un cor travessat.
Carme,
EliminaQue bé t'has inspirat! Sobretot el primer i el darrer vers.
Està molt bé: "escletxa al cel / haiku inspirat"... I també m'agrada molt la represa que en fa la Carme: "la lluna partida / com un cor travessat". Excel·lent.
ResponEliminaRamon,
EliminaEls de la Carme em guanyen en sentiment!
Cuántas acepciones conviertes en poesía. Un ritmo ascendente.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn punto medio
ResponEliminaquedo a la espera.
Ella se fuga.
S'escau molt a la imatge el teu haiku! La lluna sempre és i ha de ser inabastable, fugissera.
EliminaHola, bona vesprada Helena: A mi m'ha semblat un poema molt ben inspirat, però no ho acabe d'entendre, Veig "el reflex del passat". En la lluna és el que més m'ha tret l'atenció.
ResponEliminaUn poema molt original.
Que passes un bon diumenge.
Salutacions.
Rafael,
EliminaEl "Reflex del passat" és perquè la lluna reflecteix "el sol de la infancia", que deia Machado. La resta estaria molt a explicar-t'ho. A mi em sembla força clar, si vols em dius què més no has entès.
El poema ha fet diana !.
ResponEliminaSalut ;)
Artur,
EliminaI amb aquesta expressió tu també has fet diana, crec que s'escau molt a la imatge.
Bon ritme, in crescendo.
ResponEliminaM'agrada molt.
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaDoncs encara m'he deixat coses al tinter.
Fil a l'agulla
ResponEliminael forat del pany
l'Apollo tretze.
Molt i molt bo, Xavier. El que faltava per baixar la tapa!
EliminaGràcies, Helena, per l'explicació. Ja li he agafat un poc el tema en el "haiku inspirat", perquè "el moment és culminant". Segon com diu Carme Rosanas, que ha escrit: "La lluna partida com un cor travessat". Els dos últims versos són com metàfores.
ResponEliminaSi pots em dius que significa tot aquest poema que m'ha agradat com t'has inspirat.
Gràcies i bona nit.
Rafael
Rafael: "Progrés i bellesa", perquè la Torre Foster de telecomunicacions ho és de progrés, al costat de la bellesa de la lluna plena. "Amor correspost", perquè aquesta lluna recorda dues mitges taronges. "Obra clàssica", perquè la lluna plena seria com una obra mestra, una obra rodona. "Escletxa al cel", perquè és com una finestra en la foscor. "Reflex del passat" ja t'ho he dit. "Perla genuïna", perquè la lluna és valuosa com una perla, a més de ser com ella de forma i color. "Haiku inspirat, per ser com un poema tan breu enmig del full. "Moment culminant", com el que passa cada quatre setmanes. "Blanc trencat", com el color cru, i perquè la torre trenca visualment en dos la lluna. "Punt i apart", perquè quan has trobat la teva lluna plena, ja no repetiràs amb un amor igual per molts anys que visquis.
ResponEliminaEspero que et serveixi.
"El progrés i la bellesa" estan comunicats en el progrés. Vols dir que l'amor és perfecte en la perla genuïna. La torre és centre visual cap a la lluna amb un gran amor. Una metàfora molt eleva, que no copsava.
ResponEliminaGràcies.
Salutacions cordials.
Que ben trobat! Jo hi veig una associació d'idees en un vers rere l'altre, però ja saps que de poesia en sé poc, Helena. A més, cada lector, una visió. I la que jo hi veig m'encanta.
ResponEliminaUna abraçada!
Teresa,
EliminaÉs un poema condensadíssim, i no hi sobra res, crec. La lluna ja ho té, això, que inspira tant la poesia. Moltes gràcies, i una abraçada.