Molt bona, Xavier!!! A mi l'aigua no em treu la set si no és ben freda. I sóc com en la cançó d'Antònia Font, "que sexi, que dolça i que freda". Cadascú és sempre cadascú.
Podria ser que tot comencés sempre pels sentits, pel que es veu, pel que se sent, pel que es toca... la bellesa exterior sempre ems crida i l'aigua també.
L'aigua és sempre vida. I per entrar a qualsevol interior cal sempre almenys una escletxa que s'obri a l'exterior. I l'aigua en sap, de colar-se per les mínimes escletxes.
- Posi'm una aigua si us plau.
ResponElimina- Té alguna marca preferida?
- Naturalment: un Helena, ben freda!
Molt bona, Xavier!!! A mi l'aigua no em treu la set si no és ben freda.
ResponEliminaI sóc com en la cançó d'Antònia Font, "que sexi, que dolça i que freda". Cadascú és sempre cadascú.
Podria ser que tot comencés sempre pels sentits, pel que es veu, pel que se sent, pel que es toca... la bellesa exterior sempre ems crida i l'aigua també.
ResponEliminaCarme,
EliminaRecordo aquest poema de Carles Riba:
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
quan vinc a tu pel frèvol
pontet d'una carícia!
Preciós! Moltes gràcies, Helena!
EliminaAgua del cielo.
ResponEliminaAgua de las honduras.
Las bendiciones.
Fackel,
EliminaHo tens tot en aquest poema!
Quina mena d'atracció em porta l'aigua, siguin unes gotes o el mar, sempre hi va primer la mà... o la boca.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
A mi m'agrada molt l'aigua també, sa lluna!
EliminaEs pot començar pels sentits , per anar descobrint lo intangible ...
ResponEliminaBona setmana :)
Totalment, Artur!
EliminaBona setmana!
No entenc com els meus comentaris et quedin contínuament a spam.
ResponEliminaJo tampoc!!! Sempre ets tu.
EliminaL'aigua és sempre vida. I per entrar a qualsevol interior cal sempre almenys una escletxa que s'obri a l'exterior. I l'aigua en sap, de colar-se per les mínimes escletxes.
ResponEliminaNo ho Hadrian pentatonic així, però m'agrada molt!
Elimina