En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 15 de novembre del 2024

Extensió




El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès,
i ara,
en aquest poema.

1 de juliol de 2011



Fotografies artístiques d'Eli Pedrosa 
per al Festival Acròbates de l'Hospitalet, 
fetes el 12 d'octubre de 2024


16 comentaris:

  1. Molt boniques les fotos (i l'Helena i el vestit) i aquest poema recuperat del 2011 (si no ho he entès malament) els hi escau del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Aquest és dels primers poemes que he fet mai. El segon o tercer. M'agraden molt els poemes que són com una metàfora estesa, els que parlen de la mateixa poesia, i els que parlen del meu món interior. Aquest ho té tot. I és important començar bé, amb la sort del principiant.

      Elimina
  2. Un poema que realça la teva imatge, que està ben feta amb aquest vestit que et fa atractiva. M'han agradat aquestes fotos. Són dels 2011. Vaja, m'ha impressionat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      El poema és del 2011, les fotos del mes passat.
      Potrtava la genollera per la ròtula trencada, per això no se'm veuen les cames.

      Elimina
    2. M'ha impressionat això de la ròtula trencada. Està que no es veuen les cames. Que et recuperes a poc a poc. Cuita't.
      Si et ve de gust, pot llegir-me l'últim poema meu i la teva opinió.
      Gràcies per ser una bona persona.
      Salutacions.

      Elimina
  3. La poesia més enllà de un mateix, sense límit.
    Felicitats, pel poema i per les fotografies, Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Moltes gràcies! "Extensió" és un títol molt adequat, crec, el meu món interior projectant-se en coses visibles.

      Elimina
  4. El títol com a resum de tot plegat.
    Per ser dels primers, ja s'intuïa el teu amor per la poesia i per l'entorn que t'inspira.
    Vermell (el vestit) cridaner, revolucionari; evoca passió, desig i energia.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest vestit és la peça de roba que m'estimo, Sa lluna.

      Elimina
  5. llEgEixo hElEna,
    un poEma vErmEll
    El vErs valEnt.

    ResponElimina
  6. Xavier,
    Magrada molt el teu haiku, és massa brillant!

    ResponElimina
  7. Les fotos són potents, i el poema excel·lent. Com bé dius, ho conté tot: la poesia, la vida interior de l'artista, els records, la sensibilitat per les coses petites. Espero que vagis millorant del genoll.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Aquest poema va ser la sort del principiant!

      Elimina
  8. Fuera y dentro
    son miradas únicas.
    Mundo interior.

    Esa E gigante¿ es efímera o sigue en vigor? Recuerdo que una zona de Barcelona había una A elevada también, hace años.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Això de "Fuera y dentro" és molt ben trobat. Perquè la E és fora i dins del mirall. I és l'extensió de la qual parla el poema. Jo em dic Elena però em poso amb hac des que escric.
      Aquesta E forma part d'una escultura de Brossa davant de TV L'Hospitalet, amb les lletres del nom d'aquesta ciutat. No és pas efímera.

      Elimina
    2. Claro, ya recuerdo, en los jardines de subida a Horta, encuentro esto:

      https://www.economiadigital.es/tendenciashoy/cultura/la-ruta-para-descubrir-a-las-letras-que-conquistaron-a-barcelona_20018105_102.html

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...