El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès,
i ara,
en aquest poema.
1 de juliol de 2011
Fotografies artístiques d'Eli Pedrosa
per al Festival Acròbates de l'Hospitalet,
fetes el 12 d'octubre de 2024
Molt boniques les fotos (i l'Helena i el vestit) i aquest poema recuperat del 2011 (si no ho he entès malament) els hi escau del tot.
ResponEliminaCarme,
EliminaAquest és dels primers poemes que he fet mai. El segon o tercer. M'agraden molt els poemes que són com una metàfora estesa, els que parlen de la mateixa poesia, i els que parlen del meu món interior. Aquest ho té tot. I és important començar bé, amb la sort del principiant.
Un poema que realça la teva imatge, que està ben feta amb aquest vestit que et fa atractiva. M'han agradat aquestes fotos. Són dels 2011. Vaja, m'ha impressionat.
ResponEliminaRafael,
EliminaEl poema és del 2011, les fotos del mes passat.
Potrtava la genollera per la ròtula trencada, per això no se'm veuen les cames.
La poesia més enllà de un mateix, sense límit.
ResponEliminaFelicitats, pel poema i per les fotografies, Helena !!
Artur,
EliminaMoltes gràcies! "Extensió" és un títol molt adequat, crec, el meu món interior projectant-se en coses visibles.