Excel·lència

GONZÁLEZ, Carlos Línies dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Ombra copsada,
com la imatge captura
l'instant que ix.

Entre la guerra i la paret

Fugint rere un destí dins Relats en català

Només a peu,

no hi ha tren per vosaltres.

Mirant el terra

l'horitzó se us escapa.

Sou persones humanes.

Casualitat

GriFOLL, Espai lliure de fum dins Grifoll museum

Un llibre obert,
el terme mig que guanya,
estel de dia.

Helena Bonals


Camins creuats.
Destins que divergeixen,
queda el senyal.

Carme Rosanas


Estrelles blaves
traçades de fumera.
Els blaus s'allunyen.

Xavier Pujol

Saussure

FERRAN, Túnel dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Les coses es poden veure

de més d'un costat.

Les paraules també.

A mi em "sedueixen"

quan em broden 

aquestes paraules,

independentment

de la darrera intenció.

Però constato que 

la majoria de les persones

només entén la "seducció"

en termes materialistes.

I jo sóc tossudament romàntica.

Electricitat

JOBI Alta tensió dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És cap enlaire
que tremola la torre,
llamp de tres versos.

Helena Bonals

Tremola l'aire,
alta tensió que passa.
Només són versos.

Carme Rosanas

Llum concentrada,
filla de la tempesta.
El cel s'estripa.

Xavier Pujol

Expectativa

No és el benestar que fa la felicitat, sinó l'expectativa. I només te n'adones quan la perds.
VILLATORO, Vicenç La ciutat del fum

LAFEBRE, Vicenç Campanar de Sitges

Corbes marrons
de ferro colat, contra
aquest blau cel
de l'altiu campanar.
La forma t'entreveu.

Jo només tinc un desig

Flores dins The Nicest pictures

Tothom que estima
vol sempre el cos de l'altre.
L'aneguet lleig
de la tulipa blanca
és l'únic que s'envola.

Ara sí, ara no

El vidre fràgil
el brogit el travessa.
No se sent l'eco.
Sempre em costa moltíssim
d'escriure en equilibri.

Escaiença

NEUS Miquerelles dins Nòmades del vent

Concisió,
brevetat de les fulles,
però calidesa
contra la tardor grisa.
Unes líriques miques.

Agosarament

TORRES MÁRQUEZ, El espigón dins La sonrisa de Hiperión

Entre els contraris,
les pedres i la mar,
espurnes fredes
salten, plenes de llum.
Talment fa un clarobscur.

Helena BONALS

Entre els corsaris
les veles i la mar.
Espases fredes
fan espurnes de lluita.
Fatalment núvols de mort.

Xavier PUJOL

Blanc i negre del passat

MAIER, Vivian, Mirada de nen dins Relats en català

Vidre a través,

com més enllà dels versos,

infant et fas.

La curiositat

se't reflecteix als ulls.

Helena BONALS

Curiós i protegit.
L'infant observa.
Ben a prop del vidre,
que l'ampara i l'empresona,
el nas xafat.

Carme ROSANAS

El que queda del dia

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Y se encienden las luces
dins La sonrisa de Hiperión

Les branques cerquen
d'escurar la llum feble,
nues de fulles.
Taronja del progrés,
la posta sempre et guanya.

Algun dia

FREDERIC, Esperant l'estiu dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La sequedat
esdevindrà mullena.
La passarel·la
et durà fins al mar.
La sorra et cremarà.

Helena BONALS

L'hivern, la calma
adorm la passarel·la.
El temps, l'espera
ens asserenen l'ànima.
Despertarem alhora.

Carme ROSANAS

En perspectiva

Potser ets un camí i no una destinació. No passa res. Sigues un camí. Però procura que el teu camí ofereixi alguna cosa per veure per la finestra.

Mat Haig, escriptor anglès (1975)

Niebla: sólo viajeros, solo destino dins La antorcha de Kraus

Passat de boira,
cap a la boira anem.
Però mentrestant
cerquem la bona vista
mirant per la finestra.

Rellotge aturat

Alone dins The Nicest Pictures

Trobar-te sola,
inadaptada al món.
Deixes passar
de llarg tots aquells trens
que descarrilarien.

El sentit original de compartir

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Regadío dins La sonrisa de hiperión

Torreta verda,
garrafa d'aigua buida.
Per omplir els versos,
caldrà que et buidis tu.
No esperes res a canvi.

Refiar-te de tu mateixa

La plana esquerra,
amb la imatge,
espera la visió exacta
de la plana dreta.
Sempre que faig un poema
estic pendent de la
interpretació dels lectors.
Tot i l'empenta interior,
no crec en res que no sigui
el punt de vista extern.
És la inseguretat
de l'exigència.

Digue'm la veritat

L'enamorament
és estar calent?
O tenir papallones
a la panxa?
És perdre la identitat?
O bé identificar-se
amb un poema d'amor?
L'enamorament
és moltes coses,
o bé una de sola?

Caducitat

MIQUEL, Invasió dins Fotofília

Fulles caigudes,
com els versos escrits,
tots passaran.
Però abans de ser escombrats
embelliran el terra.

Feminitat lírica

Un vers, tacó
que t'estilitzarà
tot elevant
el teu taló del terra.
A la llarga fa mal.

Residual però absolutament essencial

JOSEPH Trobant la sortida dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'heura arrapada
a l'arbre normalment,
s'ha desviat
del camí metonímic.
Però encara va endavant.

Estètica decadent

NEUS, November blue... dins Nòmades del vent

Lluna que creix,

tot i que ja es pondrà

entre les branques.

Com la mètrica és llum

dins dels versos tangibles.

Tan breu

ANTONI Solitud dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com un sinònim,
cel i terra es confonen
fins on albires.

Tindràs força per al que realment vols

La menys coqueta,
la més coqueta.
De la mateixa manera,
com Pessoa,
la més dissortada,
la més feliç;
la més solitària,
la més realitzada.
No crec en res,
però tinc fe en les paraules,
en mi mateixa.

Mal averany

VAN GOGH, Vincent, Camp de blat amb corbs dins Relats en català

Són dos camins,
el contrast bipolar
dels camps daurats
amb el cel tenebrós.
Pintor tocat pel foc.

Bellugar-se i moure's

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Soledad dins La sonrisa de Hiperión

D'esquerra a dreta,
endavant i endarrere,
res no circula.
Però la inspiració
t'espera a l'horitzó.

Pencaire d'origen

Treballar estudiant,
fer la carrera a contracorrent,
de dilluns a diumenge.
Així van sorgint els poemes,
quan ser creativa
és respirar, estimar, viure.

Delicadesa

Flors al desert (desert d'Atacama a Xile) dins Relats en català

Blau cel i rosa,
com el noi i la noia,
omplen la terra
de tendresa aparent,
miratge del desert.

Fer el que es pot

L'hivern, l'infern
dins de la meva vida,
passat del tot.
Ara sóc rica en versos,
però encara inadaptada.

Música en silenci

Diuen que no sóc cursi,
diuen que sóc molt racional,
diuen que no sóc gaire lírica,
però també diuen
que sóc molt poeta.
Si provés d'escriure diferent
potser no seria jo mateixa.
Una poesia generada
gairebé sempre dalt del cel
de la interpretació,
el dels núvols que provenen
de l'evaporació de la meva vida.

Connotacions

Santa és la dona que no és
apassionada, que no gaudeix del sexe.
Santa és la persona
que tothom admira,
que no ha matat ni una mosca.
Però Helena de Troia
no va ser precisament
res de tot això.
És difícil d'identificar-se
amb un personatge literari,
però encara més amb una llegenda.

Parafrassejant Margarit

SÁNCHEZ, Gervasio Un nen mira per una finestra.
Sarajevo (Bòsnia-Hercegovina), octubre de 1993
Exposició a la Tecla Sala de l'Hospitalet

Des dels teus ulls d'infant

una intèrpret em mira.

Però cap passió no pot salvar-la

de la duresa d'aquesta imatge,

reflex de la innocència 

enmig de la guerra.

Cada dia esclaten les bombes.

Hi ha tants octubres 

de la teva vida en la meva.

Sé que et retrobaré 

en totes les finestres.

El temps ha fet inútils les paraules.

[Paràfrasi del poema L'alumna de Joan Margarit. També he publicat una ressenya sobre el setge de Sarajevo vist per Raül Romeva]

Nit amarada de tardor

Pluja! Dins Relats en català

Xim-xim de pluja
constant com els teus versos.
Reflex brillant
des de cada bassal,
inefable fangar.

L'homonímia impossible

Si algú xiuxiueja el meu nom de lluny
o si el diu en una habitació tancada,
el sento de seguida com si fos al meu costat.
El nom que em fa diferent, única,
contra tota pretesa uniformitat.
Estimo el meu nom, m'estimo a mi mateixa.
És la imatge literària
que conté el meu sentit.

Portar a través

Infinit dins Relats en català

Barana alta
de la realitat,
la nit d'estels
com metàfora és,
em fa anar més enllà.

Absolució aparent, absolució postergatòria

Pots escollir les convencions,
creure que estimes i casar-te.

O pots fer com Kafka
i dir no, "jo, la literatura".

Però cap de les dues opcions
impedeix que et processin al capdavall,
per no haver trobat el gran amor.

Figurativament

La diferència entre conèixer algú virtualment
o presencialment és com la diferència
entre una metàfora i la realitat.
Allò que et sedueix d'una persona per escrit
contrasta amb el que t'agrada d'ella quan la coneixes.
Però res impedeix que la continuïs estimant.

Tardoral poètica a Verdú 2015

Sala gòtica del Castell de Verdú.
D'esquerra a dreta, Jordi Roig, Montserrat Aloy (cantireta), Pruden Panadès,
Vincent Jus d'Ail, Joan d'Irlanda, Helena Bonals, Montserrat Bonals

Mai he volgut anar al cinema
per anar al cinema.
Però a vegades no esperes res
d'una pel·lícula i després t'entusiasma.
Ahir vaig arribar tard, tensa, abstracta,
al recital. Però de mica en mica
l'examen es va anar convertint en goig.
Vaig llegir tremolosa, prest com sempre,
però desitjo que els comentaris
negatius em facin millorar.
La sala gòtica del Castell de Verdú
era freda però acollidora,
l'experiència difícil però enriquidora.
I plena de bones coneixences.

Exaltació blava

L'ona de Warren Keelan dins Relats en català

L'ona d'Hokusai dins Relats en català

Com foc i brases,
com muntanyes i valls,
ardor d'escriure.
Immensitat del mar
concentrada en l'instant.

La sinceritat que et perd

Llegir un llibre de la biblioteca
amb ganes, fins que el compres.
Just des d'aleshores
que deixes de llegir-lo,
que l'avorreixes.
Així passa quan et tenen,
que deixen de voler-te.

Tocar de veritat

GriFOLL Poemes de llum

El peu del vers,
un iambe breu i llarg,
es correspon
als teus peus desvetllant
les restes del passat.

Edat roja

Llums de tardor Dins Relats en català

És un reflex,

la tardor, més enllà

de mitja vida,

en imatges, figures,

dins els millors poemes.

Inefablement

Digueu-me puritana.
Però el verb copulatiu més elemental,
el més evident, despullat
de tot romanticisme,
mai m'ha plagut,
i menys en un poema.
La poesia eròtica, com la social,
no vol ser poesia.

Metapoesia

Viure per escriure,
treballar per ser poeta,
estimar a priori
els que són com tu,
cercar darrere les metàfores
el que no trobes
en les aparences.

Poesia social

GRIFOLL, Poemes de llum

Si la tendresa
pogués fondre el ciment,
la poesia
podria canviar
la duresa del món.

Fer-se estimar

Hi ha una cosa
que em produeix
més joia de viure encara
que fer poemes, que interpretar.
I és llegir els meus versos en públic.
Cada nova celebració
és un instant, un estel
en la nit fosca
des d'ara més clara.

Sense signatura

El mercat de llibre de Sant Antoni dins Relats en català

No són pas llibres
fredament ordenats
a cap prestatge.
Cal seguir el teu instint,
remoure'ls, fullejar.

Ponts

Les bones pel·lícules
solen incloure aquell instant
en què pots riure't
de tota la misèria
de la condició humana.

Mr. Stevens i aquella mirada.
Francesca Johnson
i Robert Kincaid
quan saben que
estan enamorats.

Però a la fosca sala
del cinema,
tot eren rialletes
dels que no trobaran
mai cap pont
per sobre la realitat.

Minuts i anys

Cinc minuts per fer un poema.
Tota l'ombra de vida
que el precedeix
esperava per fer-lo,
o perquè te'l dediquessin.
Tota l'existència que et resta
és per gaudir-ne.

Precursorament

Portes inesperades dins Relats en català

Verda infantesa
que vols recuperar
quan et fas gran.
Metafòrica porta
que et menarà a través.

Les restes del dia

Peixos inexorablement atrets
per l'ham que ha d'acabar amb ells.
Poetes que belluguen la cua
fora de l'aigua regalada d'on
no haurien d'haver eixit mai.

Enamorar-se al metro

Inventa... dins Antaviana

Pètals caiguts,
com les fulles dels arbres,
no embruten pas.

Lucidesa

Què et suggereix...? dins Antaviana

El sol tapat
pels núvols, amb els raigs
que se n'escapen,
indica el teu camí
molt més que les baranes.

Perdre o guanyar

Que et deixin
perquè dius la veritat,
que l'altre no és ni serà mai
el teu gran amor,
tampoc és una gran pèrdua.
Segurament que aquell que sí ho és
no et deixarà mai.
Podran tenir el que denotes,
però mai el que connotes.

Bellesa de franc

Em demanes perdó
quan allò que jo
hauria de de fer
és agrair-te tot
el que fas per mi.
La teva timidesa,
que a vegades confonc
amb altivesa,
és l'únic que cerco.
La veritable gosadia
és no gosar.

Superioritat moral

Em van desgraciar
els peus, de petita,
amb unes plantilles
que em van generar
massa pont.

Però hi ha una altra
malformació que prové
de la meva infantesa
i tampoc té remei.

La que em fa espolsar-me
de sobre tots els qui s'acosten
a mi sense estimar-me
com jo estimo.

Vi-d-atge

Què et suggereix aquest poema visual?
dins Antaviana

Només gaudeixo
dels viatges abans,
després de fer-los.

Poesia i bogeria

Els qui no han entrat
mai en un vers,
menystenen la poesia,
tot i continuar necessitant-la,
encara que només sigui
per esdevenir la lletra
d'una cançó.
Els qui menyspreen els orats
no obliden tampoc
que la mateixa poesia,
la més inspirada,
sol provenir d'ells.
Voldríem ser Don Quixot.

Una veu

Sentir una cançó i identificar-te
del tot amb les notes, la lletra.
Com si t'hi anés la vida.
Una d'aquelles poc comunes cançons
en què la veu del cantant
no és soterrada pels instruments.
I en la qual la interpretació
tampoc fa malbé la poesia.
Perquè la poesia encara és
l'art més noble, si no el més difícil.

Anhel de llibertat

Entre barrots dins Relats en català

Suren les mans
de la foscor total.
Carn contra ferro.

En paral·lel

La porta abandonada dins Relats en català

Rere una porta,
una nova finestra
trencant la fosca.
Més enllà de les pedres,
els maons fets de fang.

Mai més

Imatge treta de la xarxa

Llegir, tenir gos, viatjar.
Cadascú sap quina d'aquestes
característiques és seva o no.
Jo no vull tornar a ser humana,
perquè encara sóc molt dona.
Els començaments s'assemblen tant
als acabaments.

Definint-me

Allò meu no és la poesia dels sentits,
ni la que vol canviar el món,
ni la dels ismes del segle XX,
però tampoc la inefable.
La meva poesia no és abstrusa
però tampoc elemental.
És la meva, la que m'omple.

Lectura d'estiu

"El taller", secció dins Antaviana

Com submergir-se
al mar, entrar en un llibre.
Sorra, les lletres.

Qui té un amic té un tresor

Sóc rica perquè se'm deixa
ser amiga d'un home,
perquè ell és amic meu.
Aquell tren aturat
massa estona,
finalment s'ha engegat.

Veure-hi clar

El meu sentiment
sempre acaba en punta
al final de la pàgina,
de manera que no puc fer pas
res més que continuar llegint.
Alhora, quan cal,
em permeto el luxe
de dir que no.
Sóc massa exigent.

Veure's en un poema

Dins les Itineràncies poètiques

El mirall narcisista de l'aigua,
la pupil·la en els teus ulls,
el reflex cap per avall en la foscor
d'una càmera antiga,
són l'entrada al país
de les meravelles de la poesia.
Una segona infantesa
que t'estava esperant.

Triangle màgic

20 de juny del 2015 dins Vilaweb

Com la lluna,
Jupiter i Venus,
un cop cada tretze mesos
el cel de nit esdevé
metàfora de la meva vida.
No fa pas falta
que sigui plena,
perquè els dos astres,
que brillen talment
l'art i la poesia,
sí que ho són.

Fins al límit

DANNHAUER, Simon dins Relats en català

Agosarada
ho ets, la millor vista
és per a tu.
Tot i que no la puguis
haver, saps contemplar-la.

Poesia i homeopatia

També els versos
són molt petits,
diluïts en el blanc
de la pàgina,
i vénen a ser un engany,
però en el qual
molts s'entesten
a creure cegament.
Jo una d'ells.

L'absolut

Jo ho vull tot
i no vull res.
Ho tinc tot clar
i no entenc res.
L'única conclusió,
que no puc arribar
a cap conclusió.

Línies abstractes

Bosc calcinat dins Relats en català

Sense horitzó,
encara que el veiem.
Tan sols un cable
es manté coratjós
entre les ombres d'arbres.

Sentimental

Com a catalana que sóc,
sempre m'ha costat d'estimar,
però quan ho he fet
ha estat per estimar molt.
Tampoc exterioritzo el sentiment,
però és sempre dins meu
com el sentit d'una metàfora
sempre es pot trobar.
Com la tinta de la meva ploma
s'acaba vessant en cada poema.

Bonals

Els has entès/ fins i tot quan t'han fet mal (se'n diu estimar).

GriFOLL

No sé per què certs homes
em diuen pel primer cognom,
però tampoc sé per què
això em molesta.
Potser és com el meu avi,
masclista per l'època
d'on provenia,
que sempre em tractava
de "nena" per tot.
O perquè el meu cognom
es presta a fer-hi broma.
A vegades penso
que és perquè
no em poden tenir.
Però venjar-se és de febles.

Plenitud

Nit de lluna, núvols i fanal dins Relats en català

Lluna encoberta,
germana del fanal
amb llum d'espelma.
La humanitat maldant
per assemblar-se a tu.

Reivindicació

No sé pas si
molta felicitat
podem trobar,
però el més proper a ella
ve a ser la poesia.

Tornar a ser rica

Imatge de Montserrat Galionar dins I encara els versos

Enfilo els cingles,
s'enrojola la lluna.
Volem ser plenes.

Primer estiu

Crea, escriu, inventa dins Antaviana

Del sòl al cel,
a través de les branques
sempre arrelades.
De la verdor als núvols,
ens mena l'optimisme.

Racó poètic

Aquí teniu el vídeo d'aquesta temporada 2014/15 de Racó poètic a El viejo piano de l'Hospitalet. Jo hi surto amb aquest poema:

Sóc constant com la pluja,
perseverant com el sol
que continua brillant
darrere el núvol que el tapa,
i obstinada
com el dia que comença.
Estimo perquè sóc constant,
sóc constant perquè estimo.

Helena BONALS

Redundància

Els meus poemes
se segueixen
els uns als altres
en sentit
com els vagons
d'un tren segueixen
la locomotora,
o una pàgina una altra
dins d'un llibre.
Els autors sempre
escrivim sobre el mateix,
diuen, però sempre diferent.
Aquesta és l'autèntica
gràcia dels llocs buits
en poesia.

Metapoeta

Només una cosa important,

t'estim com un locu i m'aguant.

Joan Miquel Oliver

És amb el vers
i per la poesia,
és sense el cos
però sempre somniant-lo.
L'ardent desig de Kafka.

Noblesa

JOSEPH Capoll de rosella dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

La timidesa,
el no voler ferir,
et fa arronsar-te.
La flor vol esclatar
de forma continguda.