En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dijous, 9 de juliol de 2015
Definint-me
Allò meu no és la poesia dels sentits,
ni la que vol canviar el món,
ni la dels ismes del segle XX,
però tampoc la inefable.
La meva poesia no és abstrusa
però tampoc elemental.
És la meva, la que m'omple.
Tens raó, Xavier. Però em sembla que era Saramago que deia que si la poesia pogués canviar el món ja ho hauria fet. A mi, però, si que m'ajuda a millorar la meva vida personal, i veig que a tu també t'agrada!
Subscric la teva apreciació de la teva obra, i no és fàcil reflexionar sobre la pròpia obra. Té un toc molt original, i aconsegueix una cosa molt important: que ompli al propi autor, cosa tampoc fàcil.
Subscric la teva apreciació de la teva obra, i no és fàcil reflexionar sobre la pròpia obra. Té un toc molt original, i aconsegueix una cosa molt important: que ompli al propi autor, cosa tampoc fàcil.
No sabria definir la teva poesia, però m'agrada. No és res del que dius, però d'algunes de les coses que negues potser sí que de vegades en participa una miqueta. En tot cas, no canviïs. "És així com m'agrada a mi", que deia en Llach.
La que et surt de dins. Ets tu.
ResponEliminaGràcies, Teresa! Diuen que massa retòrica afebleix la comunicació.
EliminaEncara que la poesia no pretengui canviar el món, potser ajuda a millorar-lo.
ResponEliminaTens raó, Xavier. Però em sembla que era Saramago que deia que si la poesia pogués canviar el món ja ho hauria fet. A mi, però, si que m'ajuda a millorar la meva vida personal, i veig que a tu també t'agrada!
EliminaNo és cap d'aquestes coses, però té un pessiguet de tot i un munt de tu.
ResponEliminaM'agrada el teu punt de vista, Carme!
EliminaSubscric la teva apreciació de la teva obra, i no és fàcil reflexionar sobre la pròpia obra. Té un toc molt original, i aconsegueix una cosa molt important: que ompli al propi autor, cosa tampoc fàcil.
ResponEliminaSubscric la teva apreciació de la teva obra, i no és fàcil reflexionar sobre la pròpia obra. Té un toc molt original, i aconsegueix una cosa molt important: que ompli al propi autor, cosa tampoc fàcil.
ResponEliminaEduard,
ResponEliminaels teus comentaris sempre em sorprenen, tot i que ja estic acostumada a la teva excel·lència!
No sabria definir la teva poesia, però m'agrada.
ResponEliminaNo és res del que dius, però d'algunes de les coses que negues potser sí que de vegades en participa una miqueta.
En tot cas, no canviïs. "És així com m'agrada a mi", que deia en Llach.
Si canviés se'm veuria el "plumero", Ramon!
Elimina