Allò meu no és la poesia dels sentits,
ni la que vol canviar el món,
ni la dels ismes del segle XX,
però tampoc la inefable.
La meva poesia no és abstrusa
però tampoc elemental.
És la meva, la que m'omple.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
La que et surt de dins. Ets tu.
ResponSuprimeixGràcies, Teresa! Diuen que massa retòrica afebleix la comunicació.
SuprimeixEncara que la poesia no pretengui canviar el món, potser ajuda a millorar-lo.
ResponSuprimeixTens raó, Xavier. Però em sembla que era Saramago que deia que si la poesia pogués canviar el món ja ho hauria fet. A mi, però, si que m'ajuda a millorar la meva vida personal, i veig que a tu també t'agrada!
SuprimeixNo és cap d'aquestes coses, però té un pessiguet de tot i un munt de tu.
ResponSuprimeixM'agrada el teu punt de vista, Carme!
SuprimeixSubscric la teva apreciació de la teva obra, i no és fàcil reflexionar sobre la pròpia obra. Té un toc molt original, i aconsegueix una cosa molt important: que ompli al propi autor, cosa tampoc fàcil.
ResponSuprimeixSubscric la teva apreciació de la teva obra, i no és fàcil reflexionar sobre la pròpia obra. Té un toc molt original, i aconsegueix una cosa molt important: que ompli al propi autor, cosa tampoc fàcil.
ResponSuprimeixEduard,
ResponSuprimeixels teus comentaris sempre em sorprenen, tot i que ja estic acostumada a la teva excel·lència!
No sabria definir la teva poesia, però m'agrada.
ResponSuprimeixNo és res del que dius, però d'algunes de les coses que negues potser sí que de vegades en participa una miqueta.
En tot cas, no canviïs. "És així com m'agrada a mi", que deia en Llach.
Si canviés se'm veuria el "plumero", Ramon!
Suprimeix