Un amic t'enriqueix del que et dóna i es fa ric del que li dónes, i al revés, es fa ric del que et dóna i tu t'enriqueixes també del que li dónes: "Ric del que ha donat". Que el tren sigui per pujar-hi i per fer-hi un llarg viatge feliç.
Oi tant, De l'elegia II de Bierville, la dedicada a Súnion. El temple es troba en ruïnes, i moltes columnes han caigut del penya-segat al mar. Però les ruïnes perduren, riques del que han donat, i pures en sa ruïna. Una metàfora sobre l'exili, quan sembla que ho has perdut tot, però el poc que et resta et dóna força per continuar viu i ferm.
(El comentari anterior eliminat era també aquest, amb una errada que he volgut corregir)
Que vagi molt bé la presentació de "Concert per a la mà esquerra". A part de l'autor, conec un parell dels que hi cantaran. M'hauria agradat poder-hi ser. Felicitats al Jesús Bonals.
Tresor en marxa, doncs... fa alegria... cuideu-vos molt!
ResponSuprimeixNo sempre les dones et deixen ser amiga de la seva parella, fins i tot és el que menys volen, Carme.
SuprimeixAmistat és un terme gran, Helena. Diguéssim que hi caben uns quants municipis :-))
ResponSuprimeixTenir amics és el complement a tenir amigues. Una altra manera de veure i viure el món.
Ha, ha, que bo cantireta! Jo tinc una comunitat autònoma que de veritat és una nació com Catalunya, plena de municipis bells!
SuprimeixQue no s'aturi la màquina.
ResponSuprimeixQue a cada estació el tren s'enriqueixi.
Que el tresor generi rèdit.
etc.
Molt bo el teu optimisme, Xavier!
SuprimeixUn amic t'enriqueix del que et dóna i es fa ric del que li dónes, i al revés, es fa ric del que et dóna i tu t'enriqueixes també del que li dónes: "Ric del que ha donat". Que el tren sigui per pujar-hi i per fer-hi un llarg viatge feliç.
ResponSuprimeixRamon,
Suprimeix"Ric del que ha donat" és del gran Riba, oi?
L'autor ha suprimit aquest comentari.
SuprimeixOi tant, De l'elegia II de Bierville, la dedicada a Súnion. El temple es troba en ruïnes, i moltes columnes han caigut del penya-segat al mar. Però les ruïnes perduren, riques del que han donat, i pures en sa ruïna. Una metàfora sobre l'exili, quan sembla que ho has perdut tot, però el poc que et resta et dóna força per continuar viu i ferm.
Suprimeix(El comentari anterior eliminat era també aquest, amb una errada que he volgut corregir)
Que vagi molt bé la presentació de "Concert per a la mà esquerra". A part de l'autor, conec un parell dels que hi cantaran. M'hauria agradat poder-hi ser. Felicitats al Jesús Bonals.
ResponSuprimeixRamon,
Suprimeixva anar molt bé!
I a cada estació parada una bona reflexió fa vibrar els cors.
ResponSuprimeixUna Abraçada
Bona contiuació del meu poema, Olga i Carles!
Suprimeix