 |
| Alone dins The Nicest Pictures |
Trobar-te sola,
inadaptada al món.
Deixes passar
de llarg tots aquells trens
que descarrilarien.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Molt ben trobat Helena. Si intueixes que el tren ha de descarrilar és millor no pujar-hi.
ResponSuprimeixSóc massa exigent, crec, Xavier, però m'adono que no m'estimen com jo estimo.
SuprimeixJo també penso com en Xavier.
SuprimeixPer altra part tothom estima de la seva manera i també a la seva mida. Sovint no hi podem fer gran cosa, ni per massa ni per poc. Si veiem que no coincidim, millor no fer-nos mal.
És difícil de saber a priori quins trens descarrilaran, Carme! Però no és tan difícil d'adonar-te de si t'estimen.
SuprimeixO no. Potser no descarrilen però això no importa. La bellesa l'he trobat en el deixes passar de lalrg...
ResponSuprimeixSalut.
És veritat, Igor. És important i bell saber deixar passar de llarg.
SuprimeixQue la por (a descarrilar...) no ens faci evitar a pujar-hi , potser trobem allò bo que ens neguem a descobrir.
ResponSuprimeixLa Vida és tota una aventura...si la volem viure, d'altre manera, només serem espectadors.
Artur,
ResponSuprimeixtinc comprovat que com a espectadora puc ser molt creativa!
Tard o d'hora arriba un tren que potser no és un AVE però sentim la temptació de pujar i, ves per on, no descarrila.
ResponSuprimeixD'alguna manera és veritat, això que dius, novesflors.
SuprimeixD'acord amb el Xavier: val més ser prudent i no pujar a segons quins trens. Però algun dia en trobaràs un que t'inspirarà confiança: puja-hi decidida i sigues lliure de quedar-t'hi feliçment o de baixar-ne a temps si te'n repenses. L'important és que siguis tu qui marqui el camí. Les fotos, com sempre, excel·lents.
ResponSuprimeixHi ha experiències que et vacunen contra segons quins trens, Ramon.
Suprimeix