 |
| Què et suggereix...? dins Antaviana |
El sol tapat
pels núvols, amb els raigs
que se n'escapen,
indica el teu camí
molt més que les baranes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
L'horitzó ple de claror, com una utopia, ens guia millor, sí, molt millor que els límits o les proteccions.
ResponEliminaEndavant cap a la llum!!!
Carme,
Eliminaels poemes són, en la seva forma, com aquests núvols. La resta és el que s'acostuma a tenir com a realitat.
És bo tenir sempre una fita, un horitzó. Els horitzons no s'assoleixen mai: sempre que avances, ells retrocedeixen. Però és bo saber on anar, i saber que hi ha un sol darrere els núvols. I les baranes van molt bé en cas de mareig. Bona foto i bon poema, Helena, gràcies.
ResponEliminaRamon,
Eliminasaber que hi ha un sol darrere els núvols és fonamental.
Una fotografia amb una simetria i una prespectiva perfectes. Com el poema.
ResponEliminaMolt bona observació, la de la simetria, Xavier. Aquesta imatge dóna per molt.
ResponEliminaEl camí és clar, la meta és elevada.
ResponEliminaMolt ben vist, Consol!
Elimina