 |
| El mercat de llibre de Sant Antoni dins Relats en català |
No són pas llibres
fredament ordenats
a cap prestatge.
Cal seguir el teu instint,
remoure'ls, fullejar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Llegir, tocar, olorar..
ResponSuprimeixEl que no pots fer amb un e-book, Xavier!
SuprimeixDeixar-se portar... Deixar-se trobar... Hi ha llibres que vénen a tu, si els deixes.
ResponSuprimeixCarme,
Suprimeixhi ha poemes destinats a tu en alguna pàgina a l'atzar.
Llibre ja viscuts, buscant una mirada, una ma, que els doni nova vida.
ResponSuprimeixGlòria,
Suprimeixa mi m'agrada de tenir-los a la prestatgeria!
Sí, és veritat. I quantes bones hores passades allí, fullejant.
ResponSuprimeixSalut.
Igor,
Suprimeixfullejar llibres deu ser tan fascinant com contemplar les flames d'un foc.
Enyoro aquells temps en què, al meu piset, tenia els llibres ordenats, i els trobava a la primera... Ara se m'amunteguen caòticament pertot, i de vegades fins em fa mandra buscar-los.
ResponSuprimeixA casa meva també estem colgats de llibres!
Suprimeix